UN CRIT DESESPERAT...!
Rocam d'amor,
on nien cors empresonats;
agulles diamantines, n'han
sargit de flls brillants
l'escamós pedruscall.
Túniques de núvols
enfosquits, hi duc a sobre
meu, fins a encobrir-me;
ulls de tul emporprat,
em tanquen les parpelles.
Escridasso envers els oreigs
paraules de tridents,
què als cels fereixen
de nafres ensangonades.
Estels cruixint de roig
llampant, hi vessen un
caramull de carboncles.
Aqueixa descurança tan
audaç i, metòdica;
l'abandó de les querences
endins dels glaçats minerals;
els petons congelats
en boques de llautó.
Desarrapament entre arrels
de mans ensutzeïdes
pels grumolls terrosos;
a poc a poc, van allunyant-s'hi
arran de dits tremolosos,
titil.lant caramells de glaç.
La com-passió esporgada
dels cucs amorosits;
ara,n'hi ha un enaltiment de les
vanitats i, de les banalitats.
L'òbit de l'amor hi fa esclafir
murades de macolins.
Rajoletes trencadisses,
esllavissades pel terrís hi
cerquen el moment precís
per reconstruir-ne el puzzle.
Resurrecció de les estimes
a l'empar de dues ànimes,
disposades a pinzellar
moixaines de tendreses
per sobre dels llenços,
tristament, emblanquinats.
Adela Payá i Prats
😍😘🦄🕊🐣🐞🐋
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada