MARC CHAGALL
UNA PAUSA ENMIG
DELS DOS...!
No et contemplis tant
al davant dels espills;
emmiralla't una mica
als nostres ulls ..!
Asseu-te al meu costat,
parla amb mi,
buida't de les teves afliccions; aprèn a confiar ...!
No em tractes com sí fos
un ésser de neulines;
hi sóc arran teu
en cada pensament,
en cada sentiment,
en cada acte creatiu.
No hi vulguis lluir a cada
segon, com un cossiol de flors
acabades de brollar.
Escull qui vols ser-hi,
i, no parles d'amor,
sí sents temença per qualsevulla
essència que hi respiri vida.
Deixa'm que recolzi el cap
a sobre dels teus muscles;
de tant en tant, m'agrada
saber que hi ets amb mi. Deixa'm ennuegar-me de tu, treure'm de dintre de la gola, els cadenats de nus.
A cap ni un, no el subjuga
viure arraulit en les tristeses,
tothom vol excel.lir-se'n amb
les gaubances.
Ningú, no s'hi delecta per
envoltar-se'n d'angoixes,
malgrat no hagin
assolit del temps, per fruir-ne
de les joies.
La melangia, que hi tingui la
durada d'un sospir.
La bellesa que tant enyoris,
afegeix-la als lligams que
a tots dos plegats ens
custodien alhora, entre fils
despenjant-s'hi des de les
airines.
Atreveix-te a ser tendre
amb mi;
mira'm amb llambregades
de perpetuïtat;
parla'm paraules
cadencioses;
no hi vagis tant de pressa;
no corris més del degut.
N'estic a recer teu,
tractant de rescatar a l'home
del qual m'hi vaig enamorar,
aquell, que aleshores, escrivia belles paraules i, no s'omplia de rancúnies.
Adela Payá i Prats
😥🙄👣🙃😦👫🕴
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada