CAMINS D'ESTRÍGOLS...!
Llarg camí que trepitjar,
quan has d'entrellucar
criatures què a cada cop
hi canvien de rostre.
Confusions de mots
què com còdols
rodolen cada vegada
per diferents llocs.
Escenaris amb cadafals
canviants, on un mateix
personatge interpreta
diversitat de paperets.
Un jorn, les converses
són coherents i, pausades,
on els diàlegs intel.ligents
hi pugen esglaons d'un en un.
L'altre, són monòlegs
tibants i, desmesurats, on
s'hi munten i, abaixen
graonades a l'uníson.
Barreja d'estridències i
de morts silents, on el
caos s'ha ensenyorat
al davant de l'equilibri.
Feixuc viaró per on calcigar;
llambordes recobertes
de sang, de fam i, d'odi
d'aquells empresaris de la por.
Jocs de guerres, de desamor;
a la fi, hi ve a dir el mateix;
el resultat n'és un cos inflat
de vanitat, de supèrbia i, de lascívia.
Oïdes ensordides, al cor;
les tendreses, soterrades,
catapultades; les bestieses
a flor de pell.
A alguns se'ls ha oblidat
fer ús de les volences;
uns quants, han magolat
els sentiments a canvi d'or.
Quin miracle ésser encara
viu, gravant als ulls tants
espectacles colpidors, amb
ganes de voler-ho negar tot.
Crec què ja n'he tingut massa,
n'hi ha una mica ďe fàstic
per les macilentes crueltats,
tan psicodèliques i, perverses.
A les plantes dels peus, els
estrígols couen; èczemes per
tota la pell, no em grataré,
em llançaré de cap vers les aigües pútrides.
Adela Payá i Prats
🌹🌻🦋🌾🍂🐞
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada