NO Hi TÉ CAP SENTIT...!

NO Hi TÉ CAP SENTIT...!

No hi vam tenir temps
per a fruir de tots dos plegats;
la vida ens hi va ajuntar
per a treballar i, per a tenir- ne
cura dels nostres fills.

Ara què haguèssim pogut
gaudir dels dos,
tu, cavalques quadrigues
d'estels, mentre a les nits,
apujo els meus ulls envers
els firmaments, a dintre
de càpsules cèliques.

Sense tu,
he hagut d'aprendre
a no plorar mai, per por
a les inundacions;
he hagut de fingir il.lusions
que no en sentia a dintre meu;
és cert, que volia partir amb
tu, però a la fi,  hi vaig trobar
la força per aixecar-me del
llit, després de passar dies
sense a penes menjar.

Ha segut un camí esquerp,
ningú mai ens va demanar
la nostra opinió....És cruel,
haver de viure el què no et
complau i, després sentir dir
què hem vingut a ser feliços.

Sí jo t'expliqués, estimat, de
quantes maneres n'havia
entrellucat la nostra vida
junyits, puc dir-te, que en
cada elecció, no n'hi havia
cap mort.

A cada nou esdeveniment,
les dates em parlen de tu:
l'aniversari dels nostres fills,
el naixement d'una néta,
el teu sant, el dia que ens
vam casar;
aleshores, sonen castanyoles
i, repics de tamborets.
Tantes festes i, celebracions
sempre, tu absent i, jo amb
ganes d'esmicolar-me

Tothom em diu què he d'aprendre
a <soltar>.....No n'és tan senzill
quan hi vam passar trenta anys
arraulits; Quan hi vam formar
una família amb quatre fills,
quan tot ho vam fer agafats
de les mans.

Aquesta fredor que de tant
en tant em cobreix de dalt
a baix;
el meu cos trontolladís
que tot ho esguarda amb tremolors,
la incomprensió d'alguns i, els
mals comportaments d'uns altres,
em produeixen unes quantes
esgarrifances.

Aleshores, en comptes d'andarejar
sembla què volés enmig dels
carrerons i, fins i tot, he perdut
les ganes de parlar amb ningú.

Del sofriment no s'aprén res,
t'ensenya a voler-te enfugir
d'un món què no comprens;
et fa una mica més trist i, de
vegades, desitjaries desaparèixer.

Quin sentit pot tenir-ne viure a
contracor, desconfiant per
una altra banda, sí els déus
no té la tornaran a jugar.
Alguna cosa, al fons del teu
cor, s'ha trencat per sempre
i, ja ningú te la podrà regressar.


Tu, no hi ets i, jo em moro
cada dia un poquet més
a pressa...! 

Més i, molt més
ràpid, quan la mateixa vida,
em posa pel davant un munt
de carronyaires que hi fan
mofa de tot.






Adela Payá i Prats
😑😐😶😏🙄😣