TANTES INCERTESES...!

IMATGE: GOOGLE

TANTES
INCERTESES...!

La vida ens hi va
arreplegar a tots dos
alhora, dels nierols
de les colobres.

Uns éssers brillants,
ens hi varen arrencar
de les dalmàtiques
dels diantres, els quals,
no obstant això, mai
no es donarien per
vençuts.

Escampaven el seu vol
a tothora, al nostre voltant,
vigilaven cada actuació nostra;
al bell mig, de les nostres
existències, interposaven
als seus aliats.

Hi va ser una lluita constant,
la de fugir del foscam
per a instaurar-nos en la
llum... Un munt d'obstacles
n'hauríem de véncer a cada
embranzida.


Fins i tot, a un dels dos,
hi van voler danyar;
el sacrificat, l'escollit,
fou el què no hi va saber
dir < no>
aleshores, et privarien
de la teva ànima i, un,
dels pèrfids, s'hi instal.laria
a dintre del teu cossatge.

Durant cert temps
hi vam conviure
amb un monstre, que tot ho
va capgirar de l'inrevés;
ens feia trepitjar camins
de rocam amb peus nus;
n'havíem d'assimilar paraules
amb les quals no hi estàvem d'acord,
i, emmalaltir-nos-en
d'un reguitzell
d'incongruències.

En aquest moment,
ja expirada la patum,
em pregunto on és,
per quins paratges
deambularà, espargint
les seves dolenteries;
com també em qüestiono,
estimat, on jau
la teva ànima, en aquest
precís instant...?

Des de quan hi vas estar
absentat d'aquest planeta
què anomenem Terra;
perquè, tu, mai, no n'haguessis
actuat com ho va fer
aqueixa bèl.lua immisericorde.

 

Ho sé perquè escoltava les
teves paraules demanat
auxili, mentre, jo, hi estava ajaçada
al llit, arran d'una bestiola.




Adela Payá i Prats
🌿🌾🌻🌹🎇🤤😲