LA MEVA SEGONA
CASA...!
Al poble de Muro
del Comtat, hi sóc...!
Demano permís
a l'arbre plataner
per a fotografiar-nos
ben junts.
Ell, diu que si,
jo dic un altre si.
El capvespre ens vesteix
de clar-obscur,
sospirejo per un jorn
càlid i, acaronador.
El poble em desvetlla
records de llunyania;
m'hi veig a totes les edats
joguinejant pels carrers,
aleshores, molts d'ells
sense asfaltar.
El pare m'agafava de la mà,
em presentava familiars
molt envellits, abillats
tots de negre.
Entràvem a les cases antigues
amb flaire de nards,
on els mobles et parlaven
d'uns arbusts ben forts,
d'unes vides als camps,
d'uns estables on reunien
el seu bestiar.
Al poble de Muro
del Comtat, hi sóc...!
Quant d'enyor n'he sentit
a l'entrellucar-me
com una nena, com una
adolescent, com una
enamorada de la vida.
L'arbre plataner, me n'ha
dit què se'n recordava
de mi, sobretot a l'edat
de dotze anys, quan hi
anava amb altres noies
a fer-ne classes de llatí.
A casa del rector estacionàvem
les bicicletes contra el mur;
" bonum diem "
I, durant dues hores recitàvem
les declinacions llatines.
N'hi han cinc,
és clar, sempre començàvem
per la primera:
Nominatiu: rosa- rosae (pl)
Vocatiu: rosa-rosae
Acusatiu: rosam- rosae
Genitiu: rosae- rosarum
Datiu: rosae- rosis
Ablatiu: rosa-rosis
En acabar marxàvem a
seure'ns a la plaça de
Palaci, on d'amagat, ens
fumàvem els pocs cigarrets
furtats als pares; en aquell mateix raconet, hi eres tu,
formós arbrell,
tanmateix, molt més prim
i, tendral.
Adela Payá i Prats
🌿☘🍀🌲🌱🍃🌴🌳
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada