NO MÉS LLÀGRIMES...!

UN TRITÓ

NO MÉS LLÀGRIMES...!

No hi vessis més llàgrimes
a la mar, per mi;
Sí com a tritó no hi vas
saber defendre a les
aigües marines de
qualsevulla iniquidad.

Quan a la teva estimada
la hi vas segrestar,
arrencant-la del tarquim,
com et vas atrevir a
dissoldre-la enmig
de l'oceà.?

No hi vessis més llàgrimes
al bell mig, dels oreigs,
per mi;
no et facis el ploricó,
sí ja coneixies massa
bé, les nostres naturaleses
contraposades.

Gea, hi fa reclams d'una
criatura què tu mateix
li'n vares lladrunyar,
amenaça amb còlera
fervent, d'una revenja
contra Posidó.


Esculpeix amb llacor
la meva figura;
demana-li'n a Zeus
l'esbufec diví i, retorna'm
de nou als braços
de Gaia, la meva mare.

Però, si us plau, no hi vessis
més llàgrimes, per mi, a la Terra..!
T'esperaré als vespres
a vora de mar.

Hefest, me n'ha fet un
vestit de sirena per a poder
nedar ben junts,
sols en tenim una condició:
en sortir Hèlios a la
matinada, n'hauré de
regressar a la Terra;
i, com escultura romandré
 ben aquietada i, amansida,
esperant el següent alè
del rellamp sempitern,
quan el déu de déus,
el dirigeixi des del mont
de l'Olimp.

I, ja saps què mai no n'has
de plorar,....Cada llagrimó
teu, hi fa invisibilitats
d'una part del meu cos,
llaurat de caolí i, d'argilaga.




Adela Payá i Prats