NO N'HAS DE PATIR PER MI...!

NEBULOSA DE L'ÀLIGA

NO N'HAS DE PATIR
PER MI...!

Somric amb llavis
assolellats,
de saber-me lliure
de l'home guerrer,
què només hi pensa
en conqueriments.

Què la seva vida l'ha
reblida d'imatges
tremoloses;
d'obagues rodolant per
les airines;
de paraules assegudes
en sellons de paperines.


Somric amb llavis
de gerdons,
en haver-me escapolit
de les baules d'un carceller,
què somniava en llenços
tricolors, on enllà, una
muller tancada a la llar,
no se'n podia sortir de la
casa, sense permís.


Quants i, quants homes fent
de santets ceremoniosos,
no n'hauran maltractat nens i
més nens, dins de la seva pura
innocència...!


He apostat per viure a soles
i, dormir a les nits amb tot
el llit per mi, ....No n'està
mig buit, què tot ell, hi és
ben ocupat.

No n'has de plorar per mi,
ni trobar-me a faltar,
no hi sóc dona d'afalagar cap
home, això que a tu tant
t'agrada.
No hi faig idolatries als déus
de marbre,
tostemps tan vanitosos,
exigint sacrificis humans.

Prefereixo tenir-ne de company
a un corcell alatzà i, viatjar
amb ell, arreu del món.

Somric amb llavis de maduixes;
avui, hi traspassarem una munió
de portalades als firmaments;
els dons arrabassats hi seran
retornats a cadascun dels humans,
què juntament amb la Terra hagin decidit de fer-ne uns passets
quàntics, al voltant del Cosmos.

Adela Payá i Prats
🎈🌏🌅⏳🌞🎼