LA SEVA ÀNIMA COMENÇA A PARLAR...!

LA SEVA ÀNIMA,
COMENÇA A PARLAR...!



S'afegeixen camins
al davant dels peus
caminadors.
Al mes de maig,
catifes de roselles
i, margarides silvestres
t'inviten a andarejar
amb peus descalços.
Ell, s'hi amaga al darrere
dels ametllers,
es nodreix dels fruits
encara amargs i, tendres.
Et mira amb ulls
ancestrals, on de cop,
s'esvaneix com calitja
a la matinada.
Sents que alguna cosa
hi vol dir-te,
potser, un comiat ja
perllongar-se en el
temps;
un adéu força definitiu.
Graonades de núvols
al cel, et mostren
una criatura esgotada
en direcció als zenitals.
Ell, vol explicar-te
què li ha arribat la
seva hora de partença
i, què els seus pensaments
de l'ara, res no hi tenen
a veure amb els d'abans.
Què els colors són més
llampants i, què la seva
prepotència del passat
n'ha seguda escurada
per l'humilitat,
imposada a la força.
El pressenteixes a racer teu,
fent- t'hi un munt de petons;
al llit, cobreix la teva esquena
d'abraçades dolces.
Et declama els seus
últims versets.  
T'esmenta amb veu baixa:
un < ho sento molt>
" Al poble on visc, sempre
hi va estar reblit per totes
les amistats i, a tu,
sense voler-ho, et vaig
excloure, tostemps..."
"Abans de partir, voldria
regalar-te tot allò què
tan feroçment t'hi vaig
negar sense motiu..."
" Els meus millors poemes
els hi vaig escriure
quan hi érem ben junts..."

Adela Payá i Prats
😣😥😮🤐😓😢😭