FINS QUAN .....QUAN...?

FINS QUAN .....QUAN...?

La por sempre la por,
pocs indrets on estar-se'n
tranquil.la;
passem la vida entre cadenats,
forrellats i, claus,
alarmes i, rellotges.

Vivim a recer dels abismes;
en aixecar-te del llit
te n'adones de què encara
n'ets viva, doncs no saps
fins quan la teva vida
s'hi perllongarà.

La por, sempre la por,
n'estàs esgotada de romandre
en eixe estat d'alerta constant,
de secretar tanta adrenalina
i, tant de cortisol.

Papers i, més papers;
n'has de declarar el teu
estat d'esclavatge al davant
d'hisenda.

Camines entre
les estridències de les baules
i, ja et produeix molt de
cansanci arrossegar el teu
cossatge en aquest món
plastificat.

Dues píndoles per a poder
dormir i, oblidar tan d'enrenou;
dos comprimits per al
mal d'ossos, la panxa es queixa,  
segueixes sense agafar la son.

Els veïns s'hi fan grans
 i, marxen
amb Tànatos;
l'edifici va buidant-s'hi,
i sembles l'única hostessa,
no s'hi ven cap pis,
ningú no hi vol pagar,
 i, al pas que succeeixen
les coses, ignores com
acabarà tot.

La por sempre la por, fins al
final...!

Com d'un Paradís amb el
qual haguessim gaudit tots, ens
hem atrevit a inventar-nos tants
i, tants inferns.
A més a més, amb moltes
cromacitats diferents.

Tot ho hem provocat nosaltres
o ben bé, hi som les conseqüències
de les argúcies d'unes altres
criatures....?

Quan hi farem un nou món
on no existeixin les temences
ni les ignoràncies,
 com tampoc els depredadors...?
...Quan acceptarem
que hi som lliures i, no pas esclaus
de ningù.....Quan...?



Adela Payá i Prats
😓😮🤐🙃🤑🙁