PASSES LABERÍNTIQUES...!

LEONORA CARRINGTON

PASSES

                LABERÍNTIQUES...!

Hi veig de lluny
la meta,
ja em resta poc per
arribar-hi.

Però malgrat això,
no acceleraré el pas
ni l'alentiré.

Resseguiré el meu
camí amb el mateix
ritme.

Sí, que n'és cert de quantes
vegades, he desitjat apressar
el compàs cadenciós
dels meus peus.

Jamai, no he volgut
tornar enrere.
Les coses dins de la
seva imperfecció
hi van transcórrer
com les corresponia.

Cap penediment de
res, quan s'ha actuat
des del cor amb bones
intencions.

Hi veig de lluny
la meta,..... em fa
sentir  la dolça
temptació de bescanviar
les xiruques per les sandàlies
alades,
malgrat el meu pensar,
la consciència m'esmenta
que no calen els paranys.

N'és d'apassionat
explorar
uns altres viarons;
no haver-ne d'esperar tant
de temps, per a que tothom
s'hi desvetlli d'aquest
mal son.

Agafar les mans dels més
afeblits i, murmurar-los
a les oïdes:  " Un Amunt ben fort"
fer-los entendre que la
vida és igual d'mportant
per a tothom;
què és molt valuosa.

Què la mort, encara que
ansiada per uns quants,
fins i tot, per mi mateixa,
n'és amiga íntima de la
mateixa existència.

Llàstima, que alguns ja
hi neixen amb l'instint
depredador de voler
conquerir-ho tot, sense
adonar-se'n de les
penúries, la fam i, les
morts sobtades amb
violències, què hi poden
produir-ne a uns altres.


Hi veig de lluny
la meta, però probablement
n'hauré d'andarejar
una mica més, fins que
el cor s'hi pare i, el cos
hi digui prou...!




Adela Payá i Prats
🎈🐾🌱🕊🐞