DIA I HORA...?

DIA I HORA...?



Volgués arribar al
lloc on t'hi trobes,
abocar- me a les
vidrieres de colors
i, cercar- te entre
un munt d'éssers
transparents.

Parlar amb tu m'és
tan necessari com
vital;
n'ha hagut massa
abandonment a la
meva existència,
i, a més a més,
envoltada de
paraules mudes.

Sento incidir a dintre
meu una gamma de
raigs iridiscents,
dessantgant-me
en aures de coloraines,
fins a fer-me dissipar.

Tot ho he hagut de viure
sense tu,
quan el què més anhelava
n'era compartir- ho tot
amb tu.

Quantes coses haurem
d'experimentar sense
tenir-ne la intenció de
fer- ho, obeint a quins
propòsits....?
Evidentment,
no als nostres.

Trepitjàvem camins de
verda gespa, on les
flors ens acompanyaven,
on els arbres ens protegien
i, de cop i volta,
t'hi vas rebel.lar contra
qualsevulla formosura.
Et vas aliar amb els
apaga llums.

Volgués arribar al
lloc on t'hi trobes,
assabentar-me de tu,
conèixer quins són ara
els teus projectes,
sí te'n recordes de tots
nosaltres..?

No pot haver- hi pitjor
crueltat què haver de
veure morir lentament
a un ésser de la teva
família i, després un
espasmòdic silenci
clavetejat de somriures
maldestres..

Cerca un jorn al teu
calendari als firmaments,
no pots amagar-t'hi per
més temps, n'estic esgotada
dels covards; 

ja saps
què em deus una
llargíssima conversa.




Adela Payá i Prats
🌞🎈🍃🍂☘🌿