POEMA DEL MEU ENEMIC...!

OCELLET A LA GÀBIA

Sé que hi ets. Et sento, ho sé,
que hi ets...i sé que hi seràs sempre. Dit per tu. 

Quan el volcà emmalalteix
per les esllavissades de la vida,
jo, et sé en mi.

Et sé en mi... quan els oceans s'aquieten, es tinten de lluna,
mor de pau l'escuma... i la nit engoleix la negra ricada del brau. 

Et sé en mi... quan el saurí anuncia l'aigua de plor, i quan impúdicament esclata la tendra clovella. 

Et sé en mi... quan xiscla Procne arran d'espiga, la primavera declina i Filomena només canta de nit.


P.C.P