OCELL SENSE NOM...!

Peter Paul Rubens  (1577–1640) 

OCELL SENSE NOM...!

Ni sóc rossinyol
ni oreneta, com tampoc
no hi sóc palput.

Ni t'empaito ni sóc
acuitada per les
puputs....M'enfilo
per l'airecel tota sola.

Sóc un ocell inconegut
que li agrada cantussejar
a la tardor, anunciant
l'entrada de l'hivern.

Les meves plomes de colors
indeterminats em confonen
sota el sostre de la nit. Hi puc
semblar fullam i, arbrissó,
gespa i, rou.


Amb bec carbassat entono
melòdiques solfejades
a trenc d'alba i, en amagar-se'n
l'astre Sol.


Volo amb tanta rapidesa, què
pots veure'm i, no veure'm en
un segon. Hi sóc i, no hi sóc
al mateix temps.

Però has d'assabentar-te de què
el meu nom no coincideix
amb el de Filomela, Procne o
Tereu...!

Hi sóc aucell lliure, no obeeixo
a ningú, només a mi mateixa;
no n'he nascut per a viure
engarjolada i, puc estimar en
demesia, encara que hi siguis
hoste d'una altra galàxia.


Sè què hi ets, sé què hi som,
com també sé què hem sigut
i, serem. Mai, no hi trobaràs un
amor tan noble com el meu,
perquè em conec i, em reconec
com també sé que refulgim
alhora, tots dos plegats, en els
extrems oposats del políedre.





Adela Payá i Prats
💕💔💜💥❣💟💘