UN ESBARJO DE SONS
I, OMBRES...!
La nit s'hi apropa
a passes de gegant;
als estels, els núvols
flonjos, els han amagat
entre hopalandes nívies
i, grumolls de cotó fluix.
Una lluna nova, hi fa
sorolls de cascavells
esmorteïts. Avui, el cel
n'és un laberint de coves
mutants, on al seu llindar
s'hi aboquen rostres esquerps.
Algú, ben entrada la foscor,
hi fa picar la balda de seguit,
insistenment,
però al darrere del portó
no n'hi ha ningú. Fluctuacions
dels espais canviants.
Els planys i, les queixes
inunden els indrets dormilecs;
gemecs eixordadors
hi fan retrunys a les alcoves.
En contraposició,
un dolç sospirall de música
celestial, m'acarona les oïdes.
La nit s'hi allunya
a passets de formigues;
la ràdio, de cop i volta,
s'ha engegada tota sola i,
el músic Niccolò Paganini
hi fa sonar el seu violí del
diable: " L'última corda "
De mica en mica,
em ressusciten dels meus
mal sons. Als cristalls, clapes
de llum, s'hi barregen amb clapes
d'obscur;
els aucells, inicien els seus
primers cants matutins,
mentre una obaga
vestida amb esmòquing, llacet
al coll i, guants blancs, balla
que balla, a l'entorn del meu llit.
Adela Payá i Prats
🎶🎷🎵🔔📯🎸🎹
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada