Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dijous, 31 de març del 2022

WISLAWA SZYMBORSKA





 





WISLAWA SZYMBORSKA
   (1923-2012) Polonesa





<COMIAT D'UN PAISATGE>



No li retrec a la primavera
que arribi de nou.
No em queixo de que acompleixi com tots els anys
amb les seves obligacions.

Comprenc que la meva tristesa
no aturarà la gespa.
Si les tiges vacil.len
serà tan sols pels oratjols.

No em produeix aflicció
que el bosquet de verns
recuperin el seu murmuri.

Em dono per entesa
de que, com si visquessis,
la riba de cert llac
és tan formosa com ho era.

No li guardo rancúnia
a les envistes per la visió
d'una badia enlluernadora.

Puc àdhuc imaginar- me
que uns altres, no nosaltres,
estiguin asseguts ara mateix
a sobre del bedoll enderrocat.

Respecto el seu dret
a riure, a xiuxiuejar,
i a restar feliços en silenci.

Suposo fins i tot
que els ajunta l'amor
i que ell l'abraona a ella
amb braços plens de vida.

Alguna cosa novella com
un refilet, comença a gorgotejar enmig dels joncs.
Sincerament els desitjo
que ho escoltin.

No exigeixo cap canvi
de les onades a vora de mar,
lleugeres o mandroses,
pero mai mansuetes.
Cap cosa li demano
a les aigües al costat del bosc,
a voltes esmaragda,
a voltes safir,
a voltes negres.

Una cosa no accepto.
Tornar a eixe lloc.
Renuncio al privilegi
de la presència.

T'he sobreviscut prou com
per a recordar des de lluny.



Wislawa Szymborska

                


                💎💎💎




<DESPEDIDA DE UN PAISAJE>



No le reprocho a la primavera
que llegue de nuevo.
No me quejo de que cumpla
como todos los años
con sus obligaciones.

Comprendo que mi tristeza
no frenará la hierba.
Si los tallos vacilan
será sólo por el viento.

No me causa dolor
que los sotos de alisos
recuperen su murmullo.

Me doy por enterada
de que, como si vivieras,
la orilla de cierto lago
es tan bella como era.

No le guardo rencor
a la vista por la vista
de una bahía deslumbrante.

Puedo incluso imaginarme
que otros, no nosotros,
estén sentados ahora mismo
sobre el abedul derribado.

Respeto su derecho
a reír, a susurrar
y a quedarse felices en silencio.

Supongo incluso
que los une el amor
y que él la abraza a ella
con brazos llenos de vida.

Algo nuevo, como un trino,
comienza a gorgotear entre los juncos.
Sinceramente les deseo
que lo escuchen.

No exijo ningún cambio
de las olas a la orilla,
ligeras o perezosas,
pero nunca obedientes.
Nada le pido
a las aguas junto al bosque,
a veces esmeralda,
a veces zafiro,
a veces negras.

Una cosa no acepto.
Volver a ese lugar.
Renuncio al privilegio
de la presencia.

Te he sobrevivido suficiente
como para recordar desde lejos.

(Traducción de Gerardo Beltrán)

Wislawua Szymborska
                 🌷

Pinturas: 1.- Joaquín Sorolla
                 2.- Gustav Klimt
                 3.- Lina Giraldo






diumenge, 27 de març del 2022

QUEIXES A UN MORTET








QUEIXES A UN MORTET.




Passeig pel bancal

de les oliveres
rapinyades.. I tu, de
sobte, com caigut del
cel, afegeixis
càntics de malenconia.

Estimat mortet:
han jugat amb la teva
família, de totes totes,
mentre, tu, des de les
alçades ens albiraves.

Una rere l'altra,
a cadascuna de les
arbredes, ens les
han furtades, sens cap
mirament,
elles, no ho volien això,
i tu, mentrimentres
fent gambirols pels
núvols.

Ens has deixat amb una
mà al davant i una altra
al darrere, entre
abandonaments i ogres
carronyaires.

Desprotegits, i abussats,
ho hem estat a tothora,
tanmateix, assisteixis a les
festes de carnestoltes a
l'empiri...

Recorda que la teva
família es defèn, malgrat
la teva reticència per
ignorar- nos en benefici
d'unes altres criatures,
alienes al nostre llinatge.

El malbé que ens has
originat, no té cap excusa,
als teus fills, no els vas
saber protegir,
i em pregunto d'on vas
treure aqueixa fortalesa
per a enfugir- te'n i no
donar mai la cara.

Estimat mortet,
no vas mirar per la teva
descendència,
poc et va importar el
què els passés.
Anexats al monstre
dels <menja diners>, ho
hem tingut ben cru.

Ací estem lluitant,
contra els depredadors
de la teva nissaga, que
tot ho han arrabassat.

Surt del teu amagatall
i arranja tot allò que
hi vas desatendre,
que hi vas obviar.

N'hauràs de demanar
als firmaments una dies
de permís,
com a l'exèrcit
i posar en ordre el que

hi vas negligir.

Quin desemparament
hem sentit, al veure'ns
menystinguts al davant
de tothom....Mereixíem
potser, aquesta mancança
de respecte.?

Estimat mortet,
a veure com t'ho fas
per a defendre el que
als teus fills els han
extorquit...

Sé que no es té que
cridar als morts, però
en aquest cas, demano
una excepció. Ací no en
tenim de vacances,
tostemps hem d'enfontrar
un sens fi de banyetes.

Els vestits de guerrers
ja els tenim estripats
de tantes batusses, i ets, tu,
el que hi vas confiar
amb els dimonis, en contra
nostra....Au! que esperes
per donar- nos un cop de mà.

Prou de festetes, que ací
n'hi ha un munt de coses
per resoldre,
posa't el vestit d'humà i
passa uns dies amb nosaltres,
retornan's el respecte que
amb el transcurs del temps hi vas corrompre. 

Tens un deute amb la
teva família i, un, no pot
anar- se'n de rosetes
com si res,...
Has de venir...!





Adela Payá i Prats
 😡


Pinturas: Odilon Redon





 




dijous, 24 de març del 2022

FENT EL CAMÍ DELS SILENCIS.


 


FENT EL CAMÍ DELS SILENCIS.



El caminoi n'ha
segut difuminat,
refulgeix de:
blanc i de negre,
d'obagues i de
besllums;
els demés colors,
per art d'encantament,
o de bruixeria,
s'han dissipat

El teu rostre, estimat,
s'hi fa present en cada
enfonyall del viaró,
al mateix temps,
que rius, també
ploriqueges, n'ets
una deleitosa poncella
obrint- s'hi a trenc d'alba,
i, cloent- s'hi al foscam.

Almenys, n'ets fúlgid,
al bell mig dels estels,
quan des d'allà dalt
ens invites a lloar el
teu ball de purpurí. 


Pel contrari,
cada vegada
jo, romanc més
marronenca, enmig
de les solituds,
per sobre d'unes
bancalades
força colrades.

Tot a la meva vida ha
segut arrabassat i
conquerit per gent aliena
i, per gent sanguínea.

Els terrenys hi varen
ser rapinyats,
fins i tot, l'amor envejat,
també s'excel.liria
d'accions lúgubres,
la casa, per antiga,
ningú no la cobejaria.
Les oliveres:
lladrunyades,
el nostre barranquet
usurpat,
i tu, hi vas optar per
encaixonar- te'n en taüt
de fusta.

No obstant això,
segueixo camejant
amb passes silencioses,
sense a penes
assabentar- me'n d'on
aniré a parar.

Sempre a soles,
com senyal de
fortalesa,
o també com estigma
d'abandonament.

Els altres, tostemps
deceben, sinó es fa
el que ells anhelin,
la teva amistat no val
un pebrot,
en no continuar
pels senderols de la
submissió.


Has decidit ser- hi
desencisada
per tu mateixa,
que no pas pel
teu proïsme.

Caminet formós,
on pinzello de
coloraines el que
em ve de gust.

Una fulla groga,
un tronc vermelló,
la gespa, avui, blava,
i, els firmaments
lilàs amb núvolets
panxuts i verdosencs.

Més tosca què
els roures
hi visc amb mi,
aprenc dels arbres
com sobreviure
sota un cel rampellut
i vel.leïtós.

Com ja cap cosa no
desitjo, ni acabalo,
privo així a uns quants
de voler pispar- me'n
el poquet que hi pugui
atresorar.

El caminoi, de còdols
acompanyat, en mostra
el joc de les llums en
canviar l'astre Sol de
posició i,
una trèmula flor
rebrollant enmig del
rocam,
em recorda que
la formosor d'algunes
essències, tot ho poden
esberlar.





Adela Payá i Prats
🌷




PLUJA DE MARÇ




 




PLUJA DE MARÇ




Aigua i més aigua.
Relliscada a la voravia,
un bony al cap,
les sabates enduen
soles de cautxú,
fa por sortir al carrer.
Hi aniré descalça.

Aigua i més aigua,
el Sol fa dies que
no el veiem,
rau empolainat de
nuvolades,
enyor pels seus raigs
llumeners,
la humitat s'amuntega
en cadascuna de les
murades.

Un viure arreplegat
a l'interior de la llar.
El cos tremolós i la
primavera encara
per encetar.
les roselles triguen
per fer-ne rebrolls.

Les incipients flors
xopades pel líquid
cristal.lí, potser es
marciran,
les serralades enfangades,
en faran solsides als 
vessants.
I, tots nosaltres
amb ganes de xafigar
la terra amarada.

Vaga dels transportistes,
a les botigues escassegen
alguns productes,
surts a fer la compra
i tornes amb la meitat
de les coses.

El rebut de la llum
pels núvols, i tanmateix
no facis despeses d'ella,
segueix muntant sens
cap consideració.

El cotxe n'hauríem de
nodrir- lo amb aigua,
perquè a hores d'ara,
els hidrocarburs no s'hi
poden ni tocar.

La vida cada vegada
més dificultosa per
viure- la, i aquesta pena
que tot ho ennuega,
contemplant als teus
germans, camí de la mort

Morts i més morts,
aigua i més aigua,
les veritats engarjolades,
les mentides, a l'ordre
del dia, i aquesta dolença
que s'arrapa al cor com
llimac empecinat.

Ploro una pluja amb regust
de sal i d'amargor,
mentre a fora, ens diluvien
ruixats de gotims dolços.

Una contradicció n'és
aquest món,
què no es comprèn,
què fereix,
què pot tornar- nos ben
bojos, i esquitxar- nos- en
de sanglots per tot arreu:
per dintre i als encontorns.

Aigua i més aigua,
els cossiols a la balconada
entollats,
els ulls: espills de les florades
mullades,
l'ànima esgarriada, i un aldarull
a la llunyania et fa bategar
el cor a cavalcades desbaratades.





Adela Payá i Prats
            🌧🌧

dimecres, 23 de març del 2022

Bartomeu Rosselló-Pòrcel






 




Bartomeu Rosselló-Pòrcel
           (1913-1938)





<CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA>




El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!




Bartomeu Rosselló-Pòrcel



Pintures: 1.- Ernest Descals
                 2.- Claude Monet
                 3.- Santiago Rusinyol

dilluns, 21 de març del 2022

ERNESTO CARDENAL






 


ERNESTO CARDENAL
(1925-2020) Nicaragüenc




<COMO LATAS DE CERVEZA VACÍAS >



Como latas de cerveza vacías y colillas
de cigarrillos apagados, han sido mis días.
Como figuras que pasan por una pantalla de televión y desaparecen, así ha pasado mi vida.

Como automóviles que pasaban rápidos por las carreteras con risas de muchachas y músicas de radios…

Y la belleza pasó rápida, como el modelo de los autos y las canciones de los radios que pasaron de moda.

Y no ha quedado nada de aquellos días, nada, más que latas vacías y colillas apagadas, risas en fotos marchitas, boletos rotos, y el aserrín con que al amanecer barrieron los bares.



Ernesto Cardenal



                           💎💎💎


<COM LLAUNES DE CERVESA BUIDES>


Com llaunes de cervesa buides i burilles
de cigars apagats, han segut els meus dies.
Com figures que passen per una pantalla de televisió i desapareixen, així ha transcorregut la meva vida.

Com cotxes que circulaven ràpids per les autovies amb riures de noies i músiques de ràdio.

I la bellesa hi va passar de pressa, com
el model dels autos i les cançons de les ràdios que hi van passar de moda.

I no ha quedat res d'aqueixos dies,
res, només llandes buides i burilles apagades, riures en fotos anyívoles,
butlletes estripades i les asserradures amb les quals escombraren els bars
a l'albada.



Ernesto Cardenal
               🍺


Pintures: 1.- Aguste Renoir
                 2 i 3 .- Edouard Manet
                 4.- Paola Portolesi


DISFRESSES


 





DISFRESSES



Camps de flors,
arboredes escopint
poncelles nívies,
jo, esperant- te
al cor d'un capoll
on amb polsim de
goges, m'he encongit.

Formosa Mare Natura,
on s'arrauleix tanta
màgia, tant de misteri,
des d'on ens hem deslligat,
retirant-nos a viure a unes
cel.les ben premudes.

Amb el Sol tafanejo,
i, amb els estels m'enjogasso,
però tu, mai no vens
a aixoplugar- te al cor
de la flor de tarongina.

Aromes agredolces
ens perfumen als conreus
dels tarongers,
on una pluja esgrogueïda
de llaquim ens ha empastifat.

T'espero aigualida i, embrutida
de fang amb l'ànsia
de que puguis reconèixer- me,
doncs en cada florada, s'allotja
una fada de ben petitona.

Potser m'hagis oblidat,
o el meu rostre el recordis
pinzellat d'uns altres trets.
És per això que al voltant
de la testa, com a distintiu,
me n'he teixit una diadema
de glauc fullam.

T'espero a l'horabaixa,
tota esquitxada de daurada
purpurina, per tal de que
no et confonguis entre
un munt de nimfes.

Camp d'arbredes, on els
branquillons amb els seus
rascles freguen bocins
de turquí,
esgarraps de núvols, des d'on
ens arrosen gotims ambrats.

Encara no m'has dit quina
serà la disfressa que
t'encobrirà: Hi aniràs
empolainat de:
papallona, pulgó, borinot,
moscardó, marieta, vespa,
abella, donyet...?

Suposo que com tu, hauré
d'endevinar- ho i, durant tot
el vespre he entrellucat un
reguitzell d'insectes i d'ocells
voleiant a l'entorn de les
bancalades.

Ara, la lluna estrafolària,
amb els seus raigs
plumbosos, reflecteix
al lluny la forma inequívoca
d'un enigmàtic Elf,
cantussejant al so d'uns
platerets.

Tal vegada, n'ets, tu, aqueix
personatge d'orelles afuades
i, pell colrada de carabruna,
amb un somriure més gran
que un satèl.lit en quart minvant.?



Adela Payá i Prats
             💥



POESIA HI VAS SER TU..!


 



POESIA HI VAS SER TU..!




Poesia hi vas ser tu
en fer- te present a
la meva vida, quan només
en teníem disset anys.

Sabia que el nostre camí
es faria un, en el transcurs
dels anys,
perquè el temps
què ens van separar, seria
el que ens arrauliria per
tostemps.

Poesia hi va ser el trosset
de terra, què ens embolcallaria
d'oliveres, de magraners,
d'ametllers i, d'una munió
d'ocells cantaires i nins
traginant al nostre voltant.

Les florades i les papallones
com les fontanelles, sempre
en donarien testimoni de
la nostra aliança.
La Mare Terra ens custodiava
a tothora.

Poesia hi vas ser tu,
fins i tot, en els moments
més tràgics i complicats;
la mateixa vida em faria
comprendre que tot podia
finir amb un lleu parpelleig.

I així ocorregué, quan de
sobte, aparegueren els
guerrers de les temences.

Malgrat els greus embats,
ens vam curullar d'alguns anys
feliços i d'uns altres, esquitxats
d'asprívoles ascles.

Arrossegat pels efluvis cèlics
ens deixaries a l'abast
preguntes, entre les quals,
indagar el significat dels obviats.

Poesia hi vas ser tu
en tot moment,
al complaure't per junyir
les nostres vides,
tot i que, hi van restar
llacunes per desenterbolir.

Amb el cistell dels
interrogants, cada any li'n
llanço a l'empiri un d'aquests
corbats bastonets,
per si de cas, hi trobo
alguna resposta escaient.

Al llibre de poemes, de tots
dos plegats, grimpaven
les moixaines amb les
tristeses, les alegrances
amb les querelles, les
llàgrimes amb els somriures.

Tot n'era un aiguabarreig de
sentiments contraposats, però
s'estimàvem malgrat la dualitat.

Hi vam encarrellar un reguitzell
de fils acolorits, que assolirien
un formós brocat...Les belles
estrofes d'amor, refulgirien amb
els colors de l'Arc Iris.

Adela Payá i Prats
             💜

Fotografía: agafada del face.
Desconec l'autor/ra


dissabte, 19 de març del 2022

COM ET VA TOT..?



 




COM ET VA TOT..?



Diuen que venim
a la Terra a aprendre,
i a acomplir reptes
que hem d'averiguar
quins són.

Els meus, encara que
ja gran, els desconec,
i els que vaig dur a terme,
me'ls varen esquinçar.

Feia l'impressió que als
qui ens dirigeixen, no els
agradés les meves
eleccions de vida.

A tu, estimat, et varen
tornar ben boig, reblint- te
la testerola de bonys,
n'havia de sotjar com
any rere any, hi anaves
encongint- te de menys
alenades, fins la mort.

Projecte de vida llançat
a perdre, con també aquell
hort ecològic que volíem
conrear i, que sens tu,
he segut incapaç d'endur- lo
endavant.

Les Energies de la Creació
afermen que hi vam ser creats
per a ser feliços,
jo ho he segut a estonetes ben
escassejades.

Des que et vaig perdre
farà ara setze anys, he hagut
de subsistir, cicatritzant
un munt de nafres,
como ho faria tothom, a més
d'acostumar- me a albirar
les coses sens vessament
de llàgrimes.

He après a no mirar envers
el futur, de fet, per mi n'és
inexistent,
cavalco a sobre d'agulles
d'un rellotge marejat,
que s'hi capfica en rodolar
fora de l'espai- temps.

Pels matins en aixecar-me
del llit, me'l trobo clavat en
llocs diferents i, en llucar
l'hora, res té a veure en la
que realment n'és.

Tan boig, com jo, anem
a l'uníson, en un món ple
de gargots per tot arreu.
Homes cargols,
dones meduses,
nens ocellets,
orquestra en disharmonia.

Diuen que venim
a la Terra a enllumenar- la;
penso que també alguns
n'hauran pres la decisió
d'obscurir- la i,
de lluita en lluita, transitem,
entropessant amb murades,
caient als clots,
atrapats en els atzucacs, 

Aleshores, entre tantes
fites quilomètriques,
anem esfilagarsant- nos,
deixant petjades per
qualsevol racó.
En adonar- nos, només un
filet d'alè ens sosté.

A l'ombria d'un gros arbre
em contemplo,
esguardant un cel curull
d'estels,
em pregunto sí en alçar
el vol, em traslladaré al
mateix sojorn on tu hi ets.





Adela Payá  i Prats
             ⭐
 


Pinturas: Odilon Redon


A UN PARE QUE VIU ENMIG DELS ESTELS.



 







A UN PARE QUE VIU ENMIG DELS ESTELS.



( Per als meus fills estimats) 


Faig aquest recull

dels teus nens,

ells, hi pensen

que has desaparegut

del tot,

però els dos sabem

que ens esperes 

a la casa emporprada

de llavis d'estels

i, que per un esbaldrec

viatges amb ulls

bellugadissos. 


Els dos hi som 

sabedors,

que no massa tard

tots plegats,

un ball de llunes

dibuixarem

a les llacunes

dels Universos. 


La mort, n'és un

estat de l'ànima

prou desvetllada,

i, mentre, tu, n'ets ben viu,

nosaltres, potser,

restem força adormits. 


Fes-nos cascavells

de coral.lines 

per al dia que hàgim

d'esparpillar-nos-en

al voltant

dels teus braços

de nebuloses.


Escultura: Lisipo




Adela Payá i Prats

            💜


divendres, 18 de març del 2022

ANTONIO MACHADO







 



ANTONIO MACHADO

      (1875-1939)

     

       Modernisme 

    Generació del 98





<YO VOY SOÑANDO CAMINOS>



Yo voy soñando caminos

de la tarde. ¡Las colinas

doradas, los verdes pinos,

las polvorientas encinas!... 


¿Adónde el camino irá?

Yo voy cantando, viajero

a lo largo del sendero...

-la tarde cayendo está-.

"En el corazón tenía

la espina de una pasión;

logré arrancármela un día:

ya no siento el corazón". 


Y todo el campo un momento

se queda, mudo y sombrío,

meditando. Suena el viento

en los álamos del río. 


La tarde más se oscurece;

y el camino que serpea

y débilmente blanquea

se enturbia y desaparece. 


Mi cantar vuelve a plañir:

"Aguda espina dorada,

quién te pudiera sentir

en el corazón clavada".



Antonio Machado



                      💎💎💎



<JO VAIG SOMIANT CAMINS>



Jo vaig somiant camins

del capvespre. Els turons

daurats, els glaucs pins,

les polsegoses auledes.!



Per on anirà el viaró.?

Jo vaig cantant, viatger

al llarg del senderol...

la tarda a l'hora foscant.

"Al cor en tenia 

la fíbula d'una passió;

aconseguí arrencar- me- la un dia:

Ja no sento el cor." 


I tot el camp un moment

hi resta mut i obagós,

maditant. Dringa el vent

a sobre dels àlbers del rierol. 


L'horabaixa més s'enfosqueix;

i el caminoi que serpenteja

i feblement blanqueja

s'enterboleix i desapareix. 


El meu cantar torna a gemegar:

" esfilagarsada fíbula daurada,

qui et pogués sentir

a dintre del cor entaforada."




Antonio Machado 


  


Pinturas: 1.- Cristina Alejos

                 2.-Claude Monet

                 3.- Edouard Manet

                 4.- Camille Pissarro

                 5.- Rubén de Luis



   

                                🌳




DESPRÉS DEL PUNXÓ







El Centro de Evaluación e Investigación de Productos Biológicos (CBER) de la Administración de Alimentos y Medicamentos de los Estados Unidos (FDA) está por primera vez permitiendo al público acceder a los datos que Pfizer presentó a la FDA de sus ensayos clínicos en apoyo de una licencia de vacuna covid-19. 

 

Cuando Pfizer solicitó la aprobación de la FDA, estaban al tanto de casi 158,000 eventos adversos. 

 

La lista incluye: 

 

🚩lesión renal aguda,  

🚩mielitis flácida aguda,  

🚩anticuerpos antiespermatozoides positivos,  

🚩embolia del tronco encefálico,  

🚩trombosis del tronco encefálico,  

🚩paro cardíaco,  

🚩insuficiencia cardíaca,  

🚩trombosis ventricular cardíaca,  

🚩shock cardiogénico,  

🚩vasculitis del sistema nervioso central,  

🚩muerte neonatal,  

🚩trombosis venosa profunda,  

🚩encefalitis tronco encefálico,  

🚩encefalitis hemorrágica,  

🚩epilepsia del lóbulo frontal,  

🚩espuma en la boca,  

🚩psicosis epiléptica,  

🚩parálisis facial,  

🚩síndrome de sufrimiento fetal,  

🚩amiloidosis gastrointestinal,  

🚩convulsión tónico-clónica generalizada,  

🚩encefalopatía de Hashimoto,  

🚩trombosis vascular hepática,  

🚩reactivación del herpes zóster,  

🚩hepatitis inmunomediada,  

🚩enfermedad pulmonar intersticial,  

🚩embolia de la vena yugular,  

🚩epilepsia mioclónica juvenil,  

🚩lesión hepática,  

🚩bajo peso al nacer,  

🚩síndrome inflamatorio multisistémico en niños,  

🚩miocarditis,  

🚩convulsiones neonatales,  

🚩pancreatitis,  

🚩neumonía,  

🚩muerte fetal,  

🚩taquicardia,  

🚩epilepsia del lóbulo temporal,  

🚩autoinmunidad testicular,  

🚩infarto cerebral trombótico,  

🚩diabetes mellitus tipo 1,  

🚩venosa trombosis neonatal, 

🚩trombosis de la arteria vertebral  

 

Y 1.246 AFECCIONES MÉDICAS DESPUÉS DE LA VACUNACIÓN