COM ET VA TOT..?

 

COM ET VA TOT..?

Diuen que venim
a la Terra a aprendre,
i a acomplir reptes
que hem d'averiguar
quins són.

Els meus, encara que
ja gran, els desconec,
i els que vaig dur a terme,
me'ls varen esquinçar.

Feia l'impressió que als
qui ens dirigeixen, no els
agradés les meves
eleccions de vida.

A tu, estimat, et varen
tornar ben boig, reblint- te
la testerola de bonys,
n'havia de sotjar com
any rere any, hi anaves
encongint- te de menys
alenades, fins la mort.

Projecte de vida llançat
a perdre, con també aquell
hort ecològic que volíem
conrear i, que sens tu,
he segut incapaç d'endur- lo
endavant.

Les Energies de la Creació
afermen que hi vam ser creats
per a ser feliços,
jo ho he segut a estonetes ben
escassejades.

Des que et vaig perdre
farà ara setze anys, he hagut
de subsistir, cicatritzant
un munt de nafres,
como ho faria tothom, a més
d'acostumar- me a albirar
les coses sens vessament
de llàgrimes.

He après a no mirar envers
el futur, de fet, per mi n'és
inexistent,
cavalco a sobre d'agulles
d'un rellotge marejat,
que s'hi capfica en rodolar
fora de l'espai- temps.

Pels matins en aixecar-me
del llit, me'l trobo clavat en
llocs diferents i, en llucar
l'hora, res té a veure en la
que realment n'és.

Tan boig, com jo, anem
a l'uníson, en un món ple
de gargots per tot arreu.
Homes cargols,
dones meduses,
nens ocellets,
orquestra en disharmonia.

Diuen que venim
a la Terra a enllumenar- la;
penso que també alguns
n'hauran pres la decisió
d'obscurir- la i,
de lluita en lluita, transitem,
entropessant amb murades,
caient als clots,
atrapats en els atzucacs, 

Aleshores, entre tantes
fites quilomètriques,
anem esfilagarsant- nos,
deixant petjades per
qualsevol racó.
En adonar- nos, només un
filet d'alè ens sosté.

A l'ombria d'un gros arbre
em contemplo,
esguardant un cel curull
d'estels,
em pregunto sí en alçar
el vol, em traslladaré al
mateix sojorn on tu hi ets.





Adela Payá  i Prats
             ⭐
 


Pinturas: Odilon Redon