El NOSTRE ANTANY AMOR

 

El NOSTRE ANTANY AMOR

El nostre antany amor
no n'és fet de paraules,
ell, s'hi va iniciar
en un cúmul de llambrecs.

Ara, faltat de la presència
dels cossos, recorda, això sí,
recorda ullades i, més
ullades, adés tan llunyanes.

El nostre antany amor segueix
la seva recerca arran dels llocs
costers, on dos amants
extraviats, solquen el foscam.

Quatre ulls: quatre fars
a l'oceà, enllumenen
aigües marines,
aigües de negra obsidiana.

El nostre antany amor n'és fet
del més pur esguard,
on els mots hi són de més,
on els llavis rauen closos.

Sens comiat, un jorn a l'atzar,
hi va restar només l'empremta,
d'unes mirades ajaçades
en molsa amorosida.

El nostre antany amor, oblidadís,
arrecerat als angles del verd,
de tant en tant, rememora una
exquisidesa de cops d'ull capbussats.

Un clissar de dofí sota l'aigua
anuncia que prompte, l'estimat,
dessoterrarà el seu llucar
des del fons del pèlag.

Aleshores, s'encendrà la llumeta
de les entelelades mirades,
i, com dos imants, s'atrauran fins
al seu antic retrobament.

De banda i banda de la cornucòpia,
agafats de les ombrívoles mans,
dues testeroles entossudides, rebenten
l'espill, fins a posicionar-se'n cara a cara.

De llavors ençà, que s'entrelluquen,
que s'hi albiren, que aprofundeixen,
que s'endevinen, que es descobreixen
formant part de la mateixa ànima.

Després d'anys i, anys esgarriats,
mutilats dels miralls, han abraonat
les esferes telúriques, esquinçant
cadascun dels seus domassos.



Adela Payá i Prats
           💎💎