LUIS CERNUDA.
(Generació del 27)
(1902-1963)
<TE QUIERO>
Te lo he dicho con el viento,
jugueteando como animalillo en la arena o iracundo como órgano impetuoso.
Te lo he dicho con el sol,
que dora desnudos cuerpos juveniles y sonríe en todas las cosas inocentes.
Te lo he dicho con las nubes,
frentes melancólicas que sostienen el cielo,
tristezas fugitivas.
Te lo he dicho con las plantas,
leves criaturas transparentes
que se cubren de rubor repentino.
Te lo he dicho con el agua,
vida luminosa que vela un fondo de sombra;
te lo he dicho con el miedo,
te lo he dicho con la alegría,
con el hastío, con las terribles palabras.
Pero así no me basta:
más allá de la vida,
quiero decírtelo con la muerte;
más allá del amor,
quiero decírtelo con el olvido.
Luis Cernuda
💎💎💎
<T'ESTIMO>
T'ho he dit amb el vent,
joguinejant com bestiola a sobre de la sorra o iracund com orgue impetuós.
T'ho he dit amb el Sol,
que daura despullats cossos jovenívols i somriu en totes les coses innocents.
T'ho he dit amb els núvols,
fronts malencòniques que sostenen el firmament,
tristeses fugisseres.
T'ho he dit amb les plantes
lleugeres criatures transparents
que es cobreixen de rubor repentí.
T'ho he dit amb l'aigua,
vida lluminosa que vetlla un fons
d'obaga;
t'ho he dit amb la por,
t'ho he dit amb la joia,
amb el tedi, amb les terribles paraules.
Però així no en tinc prou:
més enllà de la vida,
vull dir- t'ho amb la mort;
més enllà de l'amor,
vull dir- t'ho amb l'oblit.
Luis Cernuda
💗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada