A UN PARE QUE VIU ENMIG DELS ESTELS.
( Per als meus fills estimats)
Faig aquest recull
dels teus nens,
ells, hi pensen
que has desaparegut
del tot,
però els dos sabem
que ens esperes
a la casa emporprada
de llavis d'estels
i, que per un esbaldrec
viatges amb ulls
bellugadissos.
Els dos hi som
sabedors,
que no massa tard
tots plegats,
un ball de llunes
dibuixarem
a les llacunes
dels Universos.
La mort, n'és un
estat de l'ànima
prou desvetllada,
i, mentre, tu, n'ets ben viu,
nosaltres, potser,
restem força adormits.
Fes-nos cascavells
de coral.lines
per al dia que hàgim
d'esparpillar-nos-en
al voltant
dels teus braços
de nebuloses.
Escultura: Lisipo
Adela Payá i Prats
💜
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada