VINE...APROPA'T..!

 

VINE...APROPA'T..!

Flor de cactus,

hi sóc,

on una vegada

a l'any rebrollo entre

el fullam punxós.

Isolada al bell mig

dels deserts romanc,

de Sol emplenada

durant els dies i,

fredorada a les nits.

Complaguda d'aquest

immens silenci,

a la meva ànima

s'ha instaurat un carroll

de campànules.

Imagino quan suggestiu

seria entapissar de verd

les catifes arenoses,

i, fer- ne rebrostar arbres

frondosos i majestuosos,

excavar pous d'aigua i

donar- li'n vida a un

paratge talment ofegat.

Flor de cactus

hi sóc,

on una vegada

a l'any rebrollo entre

el fullam punxós.

A l'Univers de tant

en tant, li demano

escoltar la teva veu,

i sentir-me audiblement

acompanyada.

Oferir-te només puc

els fiblons que he anat

amuntegant al llarg

del temps,

però ara m'agradaria

mostrar- te aquesta bella

flor llumenera

de blanc envellutada,

que tan sols en té la

durada d'unes hores.

Una floració per any,

i, tant de bo, vinguessis

en el seu moment

propici...

Vius com cargol a dintre

del teu cascaró i jo

com una fíbula em distrac

al davant dels meus

enemics.

 

Et trobo a faltar

i, m'entristeix com tothom

fuig del meu costat

per recança a les

possibles burxades,

almenys ara, en fan

esclat les poncelles.

Vine a veure- les i, de

pas aprofitaré per

a perfumar- te

dolçament i, fer- te

eixes abraçades que

tostemps hi vaig haver

d'abstenir- me d'elles

per esglai al teu rebuig.

Flor de cactus

hi sóc,

m'anomenen flor de

lluna, pensen que el

meu origen n'és

tropical, però

submergida en indrets

de secà,

també conflueixo.

Ningú mai no ha descobert el lloc on

resideixo,

i, per on m'estic puc

assenyalar

jaciments d'aigua encara

per endevinar.

Flor de cactus

hi sóc,

esperant que tu

hi siguis el primer

en desvetllar el misteri.

Apropa't i no tinguis

esporuguiment per

abraçar-me

amb els teus ulls de

castanyetes.

Adela Payá i Prats

 🌸