Pintura: Paul Klee
DESIDERÀTUM
De vegades, les coses
s'hi acaben sense tenir-ne
cap final, cap sentit aparent.
Hi som camins amb bifurcacions,
cruïlles que s'hi poden pertorbar,
o dirigir-nos fins els abismes.
L'estimat afluixa la seva mà,
la deslliga de la teva i, emprèn
un senderol diferent del teu.
Tu, n'ets viva, ell, també ho és,
però els caminois per calcigar
hi són canviants, emplenats
de corbes, d'ondulaciones,
costeruts i, lliscadissos, fangosos
o recoberts de sorra i aigua.
Sols que cadascú hi duu el seu ritme, no coincident amb el de l'altre.
Esquelles amb sons dissonants.
Amb lluminàries movedisses,
ara mateix, ell, té el rostre jaspiat
de taques ombrívoles.
Ella, pel contrari, lluu de màcules daurades. Com un Sol i una lluna,
desenvolupen un joc de llums.
De vegades, les coses
s'hi acaben sense tenir-ne
cap final, cap sentit aparent.
Amb mots silents i fets esquívols
dues criatures s'hi giren d'esquena, escadussers de comiats i, de paraules,
s'enfilen per travesses dispars.
Els pensaments cargolats de
sentiments i, les emotivitats
esquitxades de conceptes, poden
arribar- hi a tal confusió, què
a la fi, un, decideix andarejar
amb el cap buit i el cor alentit.
L'estimat hi va marxar malmirrós,
ocultava secrets a dintre dels
calaixos tancats amb pany i clau.
L'amant, desglossava les seves
mentides en actes acomodatius.
Encetava sellons novells en cada
dubte, mentrestant l'amor
s'encoratjava per fer-s'hi palès.
De vegades no n'hi ha un <the end> com a les películes,
n'és més bé un tall al film, on ningú
sap quina mena d'esdeveniment
s'hi farà patent.
S'entrelluquen dues ombres
distorsionades, vagabundegen de
cossos tremolosos, cada volta més menudes, més allunyades, i divergents.
Les preguntes, sempre les mateixes, rodolen pel cap: Quina cosa estranya hi va ocórrer?
Ens varen insertar en uns altres punts equidistants del Cosmos, o potser en mirar-nos a l'espill no ens vam reconèixer?
Perquè és clar, que els rostres no corresponien amb els qui teníem memoritzats a la ment.
Ens havíem extraviat enmig de les
dimensiones, ens havíem empeltat
en unes altres còrpores..?
On hi érem...? Com retornar de bell nou a la nostra vida entretallada.?
Ens havíem quedat privats d'epíleg.?
Adela Payá i Prats
🙄
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada