Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dijous, 24 de març del 2022

FENT EL CAMÍ DELS SILENCIS.


 


FENT EL CAMÍ DELS SILENCIS.



El caminoi n'ha
segut difuminat,
refulgeix de:
blanc i de negre,
d'obagues i de
besllums;
els demés colors,
per art d'encantament,
o de bruixeria,
s'han dissipat

El teu rostre, estimat,
s'hi fa present en cada
enfonyall del viaró,
al mateix temps,
que rius, també
ploriqueges, n'ets
una deleitosa poncella
obrint- s'hi a trenc d'alba,
i, cloent- s'hi al foscam.

Almenys, n'ets fúlgid,
al bell mig dels estels,
quan des d'allà dalt
ens invites a lloar el
teu ball de purpurí. 


Pel contrari,
cada vegada
jo, romanc més
marronenca, enmig
de les solituds,
per sobre d'unes
bancalades
força colrades.

Tot a la meva vida ha
segut arrabassat i
conquerit per gent aliena
i, per gent sanguínea.

Els terrenys hi varen
ser rapinyats,
fins i tot, l'amor envejat,
també s'excel.liria
d'accions lúgubres,
la casa, per antiga,
ningú no la cobejaria.
Les oliveres:
lladrunyades,
el nostre barranquet
usurpat,
i tu, hi vas optar per
encaixonar- te'n en taüt
de fusta.

No obstant això,
segueixo camejant
amb passes silencioses,
sense a penes
assabentar- me'n d'on
aniré a parar.

Sempre a soles,
com senyal de
fortalesa,
o també com estigma
d'abandonament.

Els altres, tostemps
deceben, sinó es fa
el que ells anhelin,
la teva amistat no val
un pebrot,
en no continuar
pels senderols de la
submissió.


Has decidit ser- hi
desencisada
per tu mateixa,
que no pas pel
teu proïsme.

Caminet formós,
on pinzello de
coloraines el que
em ve de gust.

Una fulla groga,
un tronc vermelló,
la gespa, avui, blava,
i, els firmaments
lilàs amb núvolets
panxuts i verdosencs.

Més tosca què
els roures
hi visc amb mi,
aprenc dels arbres
com sobreviure
sota un cel rampellut
i vel.leïtós.

Com ja cap cosa no
desitjo, ni acabalo,
privo així a uns quants
de voler pispar- me'n
el poquet que hi pugui
atresorar.

El caminoi, de còdols
acompanyat, en mostra
el joc de les llums en
canviar l'astre Sol de
posició i,
una trèmula flor
rebrollant enmig del
rocam,
em recorda que
la formosor d'algunes
essències, tot ho poden
esberlar.





Adela Payá i Prats
🌷




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada