QUEIXES A UN MORTET

QUEIXES A UN MORTET.




Passeig pel bancal
de les oliveres
rapinyades.. I tu, de
sobte, com caigut del
cel, afegeixis
càntics de malenconia.

Estimat mortet:
han jugat amb la teva
família, de totes totes,
mentre, tu, des de les
alçades ens albiraves.

Una rere l'altra,
a cadascuna de les
arbredes, ens les
han furtades, sens cap
mirament,
elles, no ho volien això,
i tu, mentrimentres
fent gambirols pels
núvols.

Ens has deixat amb una
mà al davant i una altra
al darrere, entre
abandonaments i ogres
carronyaires.

Desprotegits, i abussats,
ho hem estat a tothora,
tanmateix, assisteixis a les
festes de carnestoltes a
l'empiri...

Recorda que la teva
família es defèn, malgrat
la teva reticència per
ignorar- nos en benefici
d'unes altres criatures,
alienes al nostre llinatge.

El malbé que ens has
originat, no té cap excusa,
als teus fills, no els vas
saber protegir,
i em pregunto d'on vas
treure aqueixa fortalesa
per a enfugir- te'n i no
donar mai la cara.

Estimat mortet,
no vas mirar per la teva
descendència,
poc et va importar el
què els passés.
Anexats al monstre
dels <menja diners>, ho
hem tingut ben cru.

Ací estem lluitant,
contra els depredadors
de la teva nissaga, que
tot ho han arrabassat.

Surt del teu amagatall
i arranja tot allò que
hi vas desatendre,
que hi vas obviar.

N'hauràs de demanar
als firmaments una dies
de permís,
com a l'exèrcit
i posar en ordre el que
hi vas negligir.

Quin desemparament
hem sentit, al veure'ns
menystinguts al davant
de tothom....Mereixíem
potser, aquesta mancança
de respecte.?

Estimat mortet,
a veure com t'ho fas
per a defendre el que
als teus fills els han
extorquit...

Sé que no es té que
cridar als morts, però
en aquest cas, demano
una excepció. Ací no en
tenim de vacances,
tostemps hem d'enfontrar
un sens fi de banyetes.

Els vestits de guerrers
ja els tenim estripats
de tantes batusses, i ets, tu,
el que hi vas confiar
amb els dimonis, en contra
nostra....Au! que esperes
per donar- nos un cop de mà.

Prou de festetes, que ací
n'hi ha un munt de coses
per resoldre,
posa't el vestit d'humà i
passa uns dies amb nosaltres,
retornan's el respecte que
amb el transcurs del temps hi vas corrompre. 

Tens un deute amb la
teva família i, un, no pot
anar- se'n de rosetes
com si res,...
Has de venir...!





Adela Payá i Prats
 😡


Pinturas: Odilon Redon