DISFRESSES

 

DISFRESSES



Camps de flors,
arboredes escopint
poncelles nívies,
jo, esperant- te
al cor d'un capoll
on amb polsim de
goges, m'he encongit.

Formosa Mare Natura,
on s'arrauleix tanta
màgia, tant de misteri,
des d'on ens hem deslligat,
retirant-nos a viure a unes
cel.les ben premudes.

Amb el Sol tafanejo,
i, amb els estels m'enjogasso,
però tu, mai no vens
a aixoplugar- te al cor
de la flor de tarongina.

Aromes agredolces
ens perfumen als conreus
dels tarongers,
on una pluja esgrogueïda
de llaquim ens ha empastifat.

T'espero aigualida i, embrutida
de fang amb l'ànsia
de que puguis reconèixer- me,
doncs en cada florada, s'allotja
una fada de ben petitona.

Potser m'hagis oblidat,
o el meu rostre el recordis
pinzellat d'uns altres trets.
És per això que al voltant
de la testa, com a distintiu,
me n'he teixit una diadema
de glauc fullam.

T'espero a l'horabaixa,
tota esquitxada de daurada
purpurina, per tal de que
no et confonguis entre
un munt de nimfes.

Camp d'arbredes, on els
branquillons amb els seus
rascles freguen bocins
de turquí,
esgarraps de núvols, des d'on
ens arrosen gotims ambrats.

Encara no m'has dit quina
serà la disfressa que
t'encobrirà: Hi aniràs
empolainat de:
papallona, pulgó, borinot,
moscardó, marieta, vespa,
abella, donyet...?

Suposo que com tu, hauré
d'endevinar- ho i, durant tot
el vespre he entrellucat un
reguitzell d'insectes i d'ocells
voleiant a l'entorn de les
bancalades.

Ara, la lluna estrafolària,
amb els seus raigs
plumbosos, reflecteix
al lluny la forma inequívoca
d'un enigmàtic Elf,
cantussejant al so d'uns
platerets.

Tal vegada, n'ets, tu, aqueix
personatge d'orelles afuades
i, pell colrada de carabruna,
amb un somriure més gran
que un satèl.lit en quart minvant.?



Adela Payá i Prats
             💥