PLUJA DE MARÇ

 

PLUJA DE MARÇ

Aigua i més aigua.
Relliscada a la voravia,
un bony al cap,
les sabates enduen
soles de cautxú,
fa por sortir al carrer.
Hi aniré descalça.

Aigua i més aigua,
el Sol fa dies que
no el veiem,
rau empolainat de
nuvolades,
enyor pels seus raigs
llumeners,
la humitat s'amuntega
en cadascuna de les
murades.

Un viure arreplegat
a l'interior de la llar.
El cos tremolós i la
primavera encara
per encetar.
les roselles triguen
per fer-ne rebrolls.

Les incipients flors
xopades pel líquid
cristal.lí, potser es
marciran,
les serralades enfangades,
en faran solsides als 
vessants.
I, tots nosaltres
amb ganes de xafigar
la terra amarada.

Vaga dels transportistes,
a les botigues escassegen
alguns productes,
surts a fer la compra
i tornes amb la meitat
de les coses.

El rebut de la llum
pels núvols, i tanmateix
no facis despeses d'ella,
segueix muntant sens
cap consideració.

El cotxe n'hauríem de
nodrir- lo amb aigua,
perquè a hores d'ara,
els hidrocarburs no s'hi
poden ni tocar.

La vida cada vegada
més dificultosa per
viure- la, i aquesta pena
que tot ho ennuega,
contemplant als teus
germans, camí de la mort

Morts i més morts,
aigua i més aigua,
les veritats engarjolades,
les mentides, a l'ordre
del dia, i aquesta dolença
que s'arrapa al cor com
llimac empecinat.

Ploro una pluja amb regust
de sal i d'amargor,
mentre a fora, ens diluvien
ruixats de gotims dolços.

Una contradicció n'és
aquest món,
què no es comprèn,
què fereix,
què pot tornar- nos ben
bojos, i esquitxar- nos- en
de sanglots per tot arreu:
per dintre i als encontorns.

Aigua i més aigua,
els cossiols a la balconada
entollats,
els ulls: espills de les florades
mullades,
l'ànima esgarriada, i un aldarull
a la llunyania et fa bategar
el cor a cavalcades desbaratades.





Adela Payá i Prats
            🌧🌧