FOCS D'ARTIFICI
Miro la nit,
la fosca nit,
on els estels no s'hi
veuen...
S'han guarnit amb
disfresses de lignit.
És com si algú hagués
estès una flassada
ben obscurida,
maniobrant
segrest d'esquerdills.
Firandants cèlics
amb els seus
sarrons oberts,
van omplint- los
d'estellicons,
ells, com noves
constel.lacions
s'han reblit de
lluentor
en uns altres
firmaments.
Esguardo una nit
de carbó,
on uns gats negres
arpegen escapolons
de foscam,
de les seves
esgratinyades
en fan aparició
una munió
de cadells que
mengen cels.
A l'endemà, el Sol
no hi va sortir,
no n'hi havia
nits, com tampoc
dies,
ni lluna, ni astres.
La Terra,
s'entrellucava
com agostejada,
i, misteriosament
n'havia segut
connectada
amb una mena
de túnel
interestel.lar,
viatjava a tota velocitat
no se sap per on,
i, els humans, de sobte,
es llosquejaven sense
formes aparents.
N'eren com lluernes
amortides,
desenllustrades,
amb vestidets
de neules,
rivetejats per
fils de fumaroles.
Tal vegada,
ens havíem
desintegrat tots,
àdhuc el mateix
planeta.
Ens traslladàvem
tots plegats
pels senderols
dels finats.?
Adela Payà i Prats
🌏🧭
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada