UN SOMNI FLORAL
Arrupits tots dos
a la flor de l'escarxofera,
ens acaronen filaments
enrossits.
Tan menudets ens hem
fet, que junyits tenim la
cabuda exacta per a
romandre al cor de la nimfa.
Esclats de riure per
les hagudes cosquerelles
en ser- hi a frec dels
enfilalls rosacis.
Mirem el cel, a punt
d'acolorir- se de fosc
i, em dius que ja et resta
poc de temps per a tornar
a la teva llar.
Em parles de la teva nova
vida i et veig feliç com
mai abans no te n'havia llucat.
Els teus llavis s'estiregassen
d'evitern.
El teu somriure n'és dolç
com un pastís de maduixes,
enllumena el racó on s'hi
estem i no puc resistir- me
per fer- te un petó.
Tant de bo, ens haguéssim
perpetuat així en el passat.
I, em respons que m'has
dut al nostre lloc, a reviure
en àuric el que malauradament
hi vam tacar d'atzabeja.
Em comentes en ple vol
que demà ens veurem
al nostre fil violat.
S'escolten melodies
que fan moure's els
estellicons i, una mà
gegantina en treu de
dintre de la florada.
Ja no hi ets, ja no hi sóc,
ens hem esvanit de sobte
i, dubto d'on t'hi trobis tu,
d'on m'hi trobo jo.
El paisatge el desconec,
els mussols comencen
a udolar i, la son s'ensenyoreix.
Un cant esmorteït de bestioles
nocturnes es deixa sentir al
llarg de la pell.
El fred i les notes candencioses
eriça les pellofes fins al moll de l'os.
M'arrecero arran d'un arbre
que hi faig servir d'abrigall.
Asseguda sota un roure martinenc,
m'he traslladat misteriosament
a casa, on una flor de carxofera
romania a sobre de la tauleta de nit.
Tal vegada, t'he somiat o
he fantasietjat al voltant de
tots dos plegats, però escolto
la teva veu al fons de les
poncelles, que es delecten en
traçar espirals fins al sostre
de l'habitacle.
L'estança s'ha convertit en
una capsa de ressonància,
els mots ballen i diuen,
diuen colors,
diuen aigua,
diuen amor,
i s'obcequin per
apropar als dos amants
instal.lats de banda a banda
del cabalós rierol.
Adela Payá i Prats
💦
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada