TU, ETS ENLLÀ I JO ENCARA
HI SÓC ACÍ..!
M'amagares sota aquell
roquissar al bell mig de
la serra,
tenies por de no trobar- me
en tornar de nou.
Però mai no ho vas fer, la por
et menjava per dintre.
Ésser esporuguit, que la
vida l'has viscuda reblida
de temences.
El que no sabries mai
és que a la nit em desabillava
del vestit de rocam i, als
firmaments muntava
recoberta de plomes.
Pel finestral màgic et
sotjava, i en feia llàstima
com d'ombrívol romanies,
acompanyat d'un munt
de diablots...
Espero que ara, de pell d'humà
estripat, t'hagis desfet dels
teus barrufets.
Perllonga els ulls de l'ànima
de moltes cromacitats,
i, abandona el clar-obscur
per tostemps.
Posa-li llum als teus llenços,
què la claredat groga de Van Gogh
impregni els teus pinzells,
què el roig carmesí de Matisse els
omplin de passió i, què el
pa d'or de Gustav Klimt tot
ho enlluerni de daurats.
Gaudeix d'aquesta vida
novella i, no lamentis res
d'aquesta Terra, en procés
de creació.
De tant en tant, aboca't per
les vidrieres dels cels i
bufa'm a l'orella alguna
cosa ben bonica.
Adela Payá i Prats
💜
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada