HO RECORDES..?

 

HO RECORDES..?

Ho recordes..?
Jugàvem amb
les paraules;
a les nits n'era
el moment propici.

En dèiem <xup>
en comptes de <mussol>;
em preguntaves
pel verb <abellir>
tu, em comentaves
que mai l'empraves,
a canvi en feies servir:
< em ve de gust>

M'abelleix somiar
i tu afegies: em ve de gust
fantasietjar.

Quan et vaig anomenar
el verb <bonegar>
te'n vas fer un fart de riure,
m'explicaves que tu
el substituïes pel
verb < renyar>

Mon pare em bonegava
molt, i tu esmentaves:
Ma mare, quan era menut,
em renyava en excés.

Tot n'era un descobriment
de vocabulari novell.

Et parlava de <donyets>
en un poema per als nens,
i, adelitat em contestaves:
que tu haguessis posat:
<follet>

T'agradava que et digués:
<n'ets ben boig>
Responies: n'estic tan boig
que m'he convertit en un
<foll>

S'enjogassàvem amb els
mots i, tots dos alhora
hi vam compondre un poema
junts, que ens va ocupar una
extensió de cinc folis.

Aquelles nits tan màgiques
durant el transcurs del temps
ens farien davallar per sobre
dels aljubs, folrats de còdols.

Ens vam extraviar pels
senderols blanquívols,
i, ja mai més no ens
retrobaríem de cap i de nou.

Almenys hi vam arreplegar
vocables renovats i, quan tot
ho vam fer petar
els nostres diàlegs n'eren
farcits per les grolleries
més esfereïdores.

Havíem après a ferir-nos
amb els adjectius mes
espentolats.
Experts en l'art de magolar-nos
ens havíem transformat en
enemics acèrrims.

La pau, mai no s'hi va
instaurar, i com la fosca nit
restaríem impregnats d'obscur
com dues pedres de shungita.

Ni una escurçada cridada
de telèfon hi va tenir lloc
per a notificar-me que
te n'anaves camí dels estels.

Potser no n'havies disposat
del temps necessari per a
inventar converses de
llenguatge elegant i tovenc.

Hi vas voler restar ben
guarnit, d'inexpugnable
vestit de guerrer amb
cuirassa i, glavis ben afuats.

La nostra discòrdia, s'ha
eternitzat per tostemps,
em pregunto com s'ho vam
fer per traspassar els
viaranys de la dolcesa
en direcció als averanys
de les malediccions.

Ho recordes..?
Ens vam declarar
l'enemistat per sempre,
fins i tot, has mort sens
pronunciar cap síl.laba.

Emplenat d'orgull i de rancor
amb prou feines nedaràs
pel damunt de les aigües
sempiternes.

Adela Payá i Prats
              🔮


Pintura: HENRI MARTIN