PARAULES ROBADES...!

PARAULES ROBADES...!




Les meves paraules:
agulles de punta
roma, que ni tan sols
no hi varen travessar
els teus teguments.


S'hi van volatilitzar
amb ales de corall;
cap efecte, no produïren
al fons del teu cor.


Les cargolares entre
els teus palmells
i, les llançares a sobre
de la gespa banyada.    


Les meves paraules
amorosides,
despullades de sanefes 
i, volants, restaren 
desproveïdes de lluentor.


A la cavallerissa dels corcells,
elles mateixes,
en fan servir de pasturatge,
i, des d'aleshores
que les bestioles comencen
a parlotejar i, fer-se'n petons.
 
 
T'hi vas omplir els
llambrots amb còpies
dels meus mots,
i, amb ells, en fas 
pregons enamoradíssos
a les mosses del llogarret.


Almenys, els meus escrits,
n'han fet l'ús a uns
quants, però cal posar-li
èmfasi i, apassionament 
a tot allò, què n'és declamat.


N'hi hauràs d'enderrocar
les muralles què
encerclen la teva ànima,
abans de sentir amb
força qualsevol vers.
   

Doncs cap ni una
muller, no et creurà,
sí et sotgen amb
veu d'espinguet, sense
accent amb els sentiments.   
       




Adela Payá i Prats
             🎷

DESDIBUIXANT L'AMOR...!

MARC CHAGALL



DESDIBUIXANT
L'AMOR...!


Hi vas guardar el
nostre espurneig
enamoradís, sota
la gleva enclotada.


Els nostres poemes
rauen en prestatgeries
ben tancades;
isolats, s'esclareixen.


Els oblidats petons
romanen aïllats,
capbussats a dintre
dels grans de raïm.


Les abraçades
llangueixen en el brancam
entortolligat, dels
ceps abandonats.   


Mentre, la Mare Terra,
eixuga les llagrimes glauques 
d'una dona extraviada
enmig del tarquim.


De vileses, alguns cors
presumeixen, ostentant
privilegis immerescuts;
adiestrats pels banyetes. 
 
Xafiguen al damunt de les
sobralles amorosides, 
fins a nafrar-se'n els dits dels 
peus amb sang verolada.

S'hi varen embolcallar les
estimes amb palla i cànyem;
un llumí s'encengué
i, al bell mig dels cels,

dos noms fumejats de
dol, s'hi mostraven per
tot arreu; bancalades de
flors, tenyeixen els


seus pètals d'atzabeja,
i, al bell mig de la negror,
una vida n'és difuminada
i, l'altra resta en suspensió.

Uns llavis escupen
tendreses als oreigs,
s'esquerteren, i al seu
lloc, dues lloses de marbre.

D'altres, regalimen
fruits dels arbres,
floreixen, i al seu lloc
ruixats de carboncles.

Hi vas entenebrir el
nostre espurneig enamoradís, 
a l'interior dels núvols 
obscurits.

En ploure, tothom, de sobte,
se n'ha sentit inspirat
per anar-hi a la recerca
del seu amor oblidadís.

Menys tu i jo, què vivim
com sí fóssim dos glaçons
de gel: un, n'és fet de calabruix, 
l'altre de volva nívia.








 

Adela Payá i Prats
           ⚪⚪

 

HO IGNORAVES...!

HO IGNORAVES...!




Tu, no ho sabies,
però la teva arribada
hi va desvetllar
pluges desenfrenades,
adormides d'oblits.


Feia temps que no
plovia a dintre meu,
malgrat això, t'hi vas
presentar amb un
paraigües en mà
amb forma de glavi.  


Ja te'n vas adonar
de l'explosió de sentiments
què n'haurien de tenir lloc
entre dues ànimes
desincronitzades.


Tu, no ho sabies,
peró la teva arribada,
hi va fer què escollís
la millor defensa al
teu davant. 


Desconeixia què com
guerrer, vinguessis
disfressat de Cupid,
interpretant paperets
fets a la seva mida.


Em vaig deixar arrossegar
per un munt d'engalipades,
i als teus estris de mercenari,
els transformaria en
mans acaronadores i,  
en llavis saborosos.
  
  
Tu, no ho sabies,
doncs com sortillera
hi volia transmutar
la teva energia malèfica  
per benaurada, i tanmateix,
no ho vaig assolir,
alguna cosa meva
s'hi va quedar
gravada al teu cor de 
llicorella.


De vegades succeeixen
espetecs d'esperits oposats,
què inunden els espais
de guspires, què tot ho
posen potes amunt,
confrontant al bé i al mal.


S'hi rebleixen les ments
de dubtes, 
els sentiments s'hi foragiten.
S'entaulen discussions
al Cosmos;
on tu i jo, ens hem
empolainat de gladiadors.


El nostre joc n'és a vida
o a mort.
Una mort complaurà
als déus Romans, però
pels temps què corren,
ben bé, poden morir
tots dos plegats al mateix
temps o viure tots dos
alhora.

 



Adela Payá i Prats
              🚀

EMISSORS DE LLUM...!

EMISSORS DE LLUM...!



No s'hi poden
recompondre
les petalines
xafigades pels
contraris a l'existència,
en aquest paratge
al qual el volen privar
de la bonhomia.


Ni encendre
aquella llum
a trencar d'alba,
quan una mà
emplenada de verins,
hi va enfosquir
la matinada d'ales
trencades.


N'hi ha tristor al
cor de les bestioles,
en veure's amenaçades
per les municions
dels caçaires.


Els humans deambulem
amb ànimes llosques,
empaitats pels anhilidadors
de vides: éssers vinguts
a fer-ne destrosses
de la beutat.


Passes silents amb
estratagemes destructores,
a tota la creació, la posen
en perill, a dretcient, què
el bàndol dels amorosits
no ho permetran.


Qui en fa esfullaments
de la divinitat, no trigarà
gaire en observar-se
de pells escorxades,
regressant al seu origen.


Massa segles de foscor, 
obeint directrices confoses,
on s'ha escurçat la
bondat i, la dignitat dels   
éssers humans.
  

La nostra Terra, enxarxada
pels fils electromagnètics,
on ens han apressat
a tots nosaltres a dintre d'ella,
com sí fóssim
nodriment pels aràcnids.


Ens van dir en néixer
què ho faríem amb la
condició d'esclaus,
de titelles, de robots?


Qui vol cantussejar notes
musicals en llavis
tremolosos, quan ens
han encerclat de tants
i, tants grillons.?


Més bé, n'he de dir què
cada vegada en són més
els qui hem acallat les
nostres veus, per a escoltar
als nostres esperits
murmurejant-nos-en
les veritats amagades.


No s'hi poden
recompondre
les petalines nafrades
per aquells què hi van
en contra de la vida.


Però n'hi ha un lloc
màgic, sagrat,
on les florades
s'hi revifen amb el
fulgor dels llambrecs,
on la vida s'expandeix
de més i, més plenitud
i riquesa. Rau a dintre
nostre, només hem
de llevar-li'n les capes
de brutícies llardoses,
i, fer-ne un pas endavant.


Refermem-nos....!  






Adela Payá i Prats
             🌞

JOIA D'AMAGATALLS...!

ANNA SILIVONCHIK



JOIA D'AMAGATALLS...!



Potser hi va ser
muda la joia,
ausades
ben aprofundida,
en no respondre
a les paraules
d'aqueix interlocutor
al qual el deixares
sense respostes.

Tal vegada, hi va ser
ensordida la joia,
en oferir falsos
testimonis a tots
aquells què en tu
creien i confiaven.

N'hi ha un goig
què s'expandeix
cada vegada amb
més força,
quan n'has escollit
a l'atzar a un ens
qualsevol, per a fer-lo
el centre de les
teves fletxes:
impulsores
de la teva pròpia
alegrança.
 
Quan la joia
emmudeix, i no
decideix ser-hi
compartida,
eludeix per norma,
el fet de ser regalimada 
als altres i, així
contagiar de menys
entusiasme a la
mateixa vida.

Com un engolidor
de plaers exclusivistes,
has optat per no fer-ne
partícip a cap ni un;
la delectança n'és
soterrada en racons
que només tu els saps.

Quan més excel.lits
en són els somriures
entre gaubances,
més copes enlairades
titil.len d'anar colpejant
els vidres arran de les
solfejades colpidores.

Experimentar en solitari
la plètora què has
arraulit, en pot tenir
la durada d'un badall,
repetint-se en el temps
com un eco decreixent,
fins a restar amb una
boca tancada i, un cor
ben eixarreït.



Adela Payá i Prats
             😍

COM S'ANOMENA AIXÒ..!

COM S'ANOMENA
AIXÒ..!


Calciga terrenys
en fals, 
amb passes
alíferes.

Pensaments de
somnis atrinxerats,
al darrerre de les
muralles;
sentiments escanyolits,
per por de
manifestar-se'n
d'ànima nua.

Arropat i ben abillat
tot ho mira,
qualsevulla menundència
l'escodrinya,
s'ompli de més i més
espurnes assolellades.

Tremola de fred en
llançar-se de cap
a sobre del flum
i, garola amb els peixos.

Com roba estesa
s'estiregassa sota un
astre de tardor,
no hi sent vergonya
d'exposar el seu
cos despullat,
però l'ànima l'encobrirà.


Et relatarà moltes
històries,
t'especificarà
el nom de moltes
plantes, et farà fins
i tot l'amor, sense
amor, com un acte
mecànic;
però en inserir els
teus ulls a la buidor
dels seus,
una gelor d'isolades
ninetes,
et glaçarà a tota tu.



T'afanyaràs per fugir
a tota pressa, doncs,
aleshores, ell, ja se
n'haura encapritxat
amb tu,
et preguntarà com
s'hi pot estimar
junyint sexe i amor. 


S'hi delectarà perquè
li'n facis de mestra,
d'amant,
de muller sadolladora;
anhelarà aprendre
com una dolça carícia
nascuda des del cor,
hi pot promoure
un terratrèmol al cos.


No deixarà que
t'escapoleixis i,
amarada,
xopada, pels seus
efluvis masculins,
restaràs dòcilment
als seus braços,
tan encisada
com eclipsada.
Tanmateix, ell, ja
comença a desxifrar
que és això què
anomenen: Amor.
 


      



Adela Payá i Prats
             💕
     

N'ÉS TEMPS DE VOLETEJAR...!

N'ÉS TEMPS DE
VOLETEJAR...!



S'hi fa tard,
massa tard
per poder anellar-te'n
a les il.lusions
cobejades del
passat.

El cos comença
el seu retrocés
d'humà a neula
de cel.lofana.
Ha decaigut l'empenta
per prosseguir.

Has d'agafar-te'n
de les mans absents;
dels pensaments
encomanadors;
dels records trasbalsats.

Romans enmig
dels abismes, 
extraviada,
escridassant,
aguaitant paraules
de retorn,
omplint-te els ulls
de forats negres,
vivint l'obertura
de les portalades
estel.lars.

S'hi fa tard,
massa tard, per poder
fantasiejar com
abans;
les veritats, t'han
obert els finestrals
un rere l'altre.


El què ara n'has
descobert
t'ha esmicolat per
dintre;
grums de tu mateixa,
fent-ne arreplecs de la
teva essència
desconeguda.
   

Un cansanci què no
s'hi acaba mai;
un vessament dels
xarops de la tristor,
què no s'hi detenen.


Les veus s'han silenciat,
n'hi ha un deteniment
del transcurs de la vida;
dies lluint de gris 
llampant; el Sol,
amagat al cel i, un
neguit què no s'hi
pot guarir amb res.


Els fingiments,
detinguts;
les màscares,
cremades;
l'ànima, a qualsevulla
mentida, l'ha posada
al descobert;
pires, clamant als
firmamenrts, curull de 
brimarades enutjades.
 

Ell, continua amb el
seu ofici ancestral
d'atemptar contra
l'innocència
i, la puresa;
decreta el seu poder
nefast, embrutint tot
allò què refulgeix
de lluentor.

En aturar tantes
desavinences, què
impedeixen l'avanç
d'aquest planeta,
potser, aleshores,
hi plori d'alegrança,
en sotjar com la
Terra s'enllumena
de més i més
centelleigs, exclosa
dels diablots murriescs.

 





Adela Payá i Prats
            🐞

A MAR...!

A MAR...!

A la meva Mar,
les fortes pluges
se la varen endur
a les terres banyades
pel Guadalquivir.  
 

N'és feta de Sol
ponent,
de les sonoritats
dels vaixells solcant
pel rierol.
Dels murmuris de
les aigües travessant
un munt de ponts.


A la meva néta
i, a mi, la geografia
ens ha distanciat
per centenars de
quilòmetres.


Però una part meva
hi viu a dintre d'ella
inscrita als codons
de l'ADN.
En eixe transitar per
l'espai- temps,
experimentaré amb
ella, tots els seus
esdeveniments.

Encara que allunyades,
hi serem vida 
propagant- s'hi a més
i, més criatures.

A les seves cèl.lules
hi resideixo, a frec
d'uns altres familiars
seus.
Hi sóc en cada petit
i diminut estat què
conforma el seu cos, 
com també romanc
enllaçada al seu esperit
i, la seva ànima.

Hi estem per sempre
acoblades, imantades,
engalzades, destinades
a dibuixar senderols
de lluminàries i
d'amorositats.






Adela Payá i Prats
            ❣

MOIXELL DE NEU...!

MOIXELL DE NEU...!




Flocalls de neu
per sobre de les
serralades;
on la teva obaga
tremolosa em
demanà ajut.

A la meva cavorca,
a frec del foc,
l'he escalfada una
mica;
de sobte, ella mateix,
n'ha fet brollar un rostre
amb ulls de melicotó,

M'esmenta que per què
li estic tirant un cop de
mà, quan el seu interès
més mordaç n'és fer-me
mal bé.  

Li'n poso al damunt
un abrigall de llana
i, li'n demano què
en transcórrer el
temporal de neu, hi 
marxi al seu poble.


Em mira de dalt a
baix amb esguard
penetrant i, em respon
que n'ha de demanar
permís al seu amo
i senyor.


Flocalls de neu
per sobre de la
gespa;
les ventúries en
fan ballar a les
arbredes, les quals
s'espolsen les
volves blanquívoles
i, m'inciten a fer
esclatar el riure 
en eixes, les seves
danses tan peculiars.

Rodolen les copsades
dels arbres com mai
no ho havia albirat;
demana un desig
per a que me'n vagi
del teu costat afegeix
l'ombra què tostemps
n'és a l'aguait.

" Estimats éssers
elementals de la Natura,
endueu-s'hi a aquest
bagueny al seu lloc
d'origen..."


En tornar a la cova,  
les flames giravoltaven
com enfollides.
En feia molta xafogor
i, l'obaga dormia en
un racó, ben recollida.


El conjur no n'havia
tingut l'efecte esperat,  
i, entre els seus somnis
parlants, balbucejava:

" Em quedo amb tu,
el meu botxí n'és molt
cruel, ja no seguiré les
saves instruccions,
d'ara endavant lluitaré
per oferir-te'n a tu
les coses més belles..."
  
En ser pronunciades
aqueixes paraules,
l'obaga hi va passar
del color negre al
blanc.  L'he batejada,
amb el seu permís,
amb el nom de:
moixell de neu.


    
 

Adela Payá i Prats
              😊

  

PLATERET VOLADOR..!

PLATERET VOLADOR..!



Del pou de la casa,
se'n surt un ou
gegantí,
que fins ara, ningú
no ha assolit
trencar les seves
esclofolles.



Polsa com un cor
batent;
s'enllumena per
moments, de llum
enrogida;
en apropar les mans
a sobre de la seva
cobertora, els dits
mig abrusats,
s'allunyen, de sobte,
amb l'efecte d'haver
segut alertada per un
imminent perill.

 
Eclosionarà per sí
mateix?


Veus cantívoles
s'escolten a l'interior
de l'òvul,
impregnant
les murades de
sonoritat. La casa
aleteja, es belluga, 
ha canviat de posició.


Des de dalt d'un
penyal, un casinyot
s'ha instal.lat,
mentre l'ou,
sobtadament
i, adoptant forma
discoïdal de dimensions
engrandides,
s'ha enlairat pels
firmaments a velocitat
inconmensurable.






Adela Payá i Prats
             ⭕

N'ETS RIEROL..!

N'ETS RIEROL..!


N'ets rierol
de bressol, 
el teu cos ornat
de perles
cristal.lines,
avui, se n'ha posat
la túnica de
lapislàtzuli
i, n'ha deixat
emprentes blaves
per tota la
contornada.


La rierada s'ha
junyit amb les
pluges cèliques.


Balades amorosides;
càntics d'aigües
contraposades,
esclafint de butllofes
saltimbanquis.



Clapoteigs dels ruixats;
espills emmirallant-s'hi;
atracció pulsàtil
entre els rostres
diamantins.


Conjugació dels vitralls
amb els grumolls
terrosos:
creació de l'home de
tarquim.


N'ets rierol
de brumerol;
crepiteigs del líquid
rabiüt, saltironant
d'ací per allà,
eixamplant el teu
cabal,
arrossegant amb
força tot allò
què se t'ha posat
pel davant i,
no t'ha permès de
seguir fluint.
 

Enganxat entre
brancatges, Narcís
ha caigut a sobre
del tàlem aigualit,
renuncià a la seva
bellesa viril,
tranformant-se
en el monstre 
apavaigador de les
barrumbades.


Qui del riu en vulgui
fer-hi el seu mirall,
des d'ara endavant 
albirarà les seves
proeses en rostre
emplenat de
deformitats.
Doncs, hi serà la
manera d'emmudir
els laments dels
éssers aquàtics.
 

 


Adela Payá i Prats
             🗺


 

  

A FREC DE LA TEVA ÀNIMA....!

A FREC DE LA TEVA
ÀNIMA....!




Amb ulls clucs,
et fas el distret;
no vols clissar
tot el què hi vas
arrecerar a dintre
del teu cor de secà.  


Cada any, de tant
què has amuntegat,
el teu polsar,
s'ha accelerat
més i més,
fins al punt
de voler trencar-s'hi.


Vagabundeges
mig ofegat,
amb respiració
espasmòdica i,
de tant en tant,
has de detenir-te,
per tal de poder
alenar de nou.


Tantes pluges
escassejades,
engolides al fons
de les teves conques,
t'han ressecat
de pell endintre i,
de pell enfora. 


Eixut com brancam
llenyós,
et dobleguis
de mica en mica,
fins a prendre
la forma d'un cargol,
a la recerca
del líquid cristal.lí.


Amb cervell, girat
de l'inrevés,
qualsevulla cosa
l'has confosa,
l'has mal interpretada,
creant xàvegues de
fils embullats.


Pensaments fressats
amb explosió
d'emocions divergents,
fent de les querences,
un esbarjo de daus,
colpejant al
fons del gobelet.  


El sis n'ha sortit, 
sis vegades;
sis vegades,
n'hauràs de ramblejar
pel lloc on viu
la teva estimada i,
aquesta vegada,
s'hi vessaran llàgrimes
des dels teus ulls i, 
balbucejaràs
els primers mots
amorosits,
expressats per primera
vegada, des de dintre
de la teva ànima,
ara, més a prop de tu,
que mai no ho havia estat.

Amb ulls clucs,
segueixes el rumb
d'un estel pel rastre
dels seus destells
al cel...
Enllà, s'hi fan
recreacions de vida
i, de mort, i tu preguis
per capitombar el
designi de la teva
existència.
Vols què tot hi sigui
del color de les
esmaragdes,
és per això que el
teu jardí l'has
encobert de més i,
més fullatge. 




 

 



Adela Payá i Prats
              🌿



 

ANY DE TRANSFORMACIONS...!

ANY DE
TRANSFORMACIONS...!




Un any nou
acomencem
amb línies de
temps diferents,
entre les quals
poder escollir-ne
la què més ens
plagui.



Haurem de triar
la què ressoni més
intensament a to
amb les nostres
frequències
vibracionals.  


Vaticinis de tota
mena d'auguris
ens relaten, els
més avesats, en
el tema de l'evolució
humana.


Malgrat tantes
prediccions, n'he valorat
la màgia i el
desvetllar els dons,
dels quals en som
nosaltres els seus
portadors.

 

Obriu els ulls companys,
la Mare Terra ens
està xiulant a cadascun
dels seus fills. 
Què no l'escolteu?.
Ens invita a esparpillar
les fades què ens
cobrilecen arran dels
nostres esperits.  



Ha arribat el temps
dels miracles,
de desemmascarar 
al demiurg;
d'obrar meravelles
a dintre dels cors.
De netejar el planeta
de les energies
pestilents, per unes
altres de més lliures.


Hem de combatre
els efluvis de les
males arts;
instaurar el que cal;
desabillar als funests
de les seves túniques
maldestres; 
començar a fer-ne
rebrostar
les nostres ales
i, ajudar a Gaia a la
seva propera
metamorfosi.







  

Adela Payá i Prats
               🌏 

COM LA NEU...!

COM LA NEU...!


Tant de bo
el teu cor
llueixi blanc
com la neu,
sense aqueixes
taques de quitrà,
amb les quals
afanyosament
volies empatisfar-me
amb elles.  

Sisquere,
un jorn no molt
llunyà, aprenguis
a ser- hi una mica
ja no blanc, sinó
beix, ocre, esblaimat,
pallós, empal.lidit.

Aquesta ànsia teva
per voler fulgurar
a tothora, per no saber
valorar la senzillesa
de les coses,
per ferir a tort i a dret
a tantes ànimes
innocents.

No s'hi pot viure
sempre a les palpentes,
n'hi haurem de ser-ne
conscients de les nostres
accions i, fins a quin
punt podem danyar
al nostre proïsme.

Ja ha arribat l'hora
d'esclarir-se'n, 
de besllumar,
d'arrencar-se'n
les pellofes d'escates,
de dissoldre les
bregues punitives, 
d'obrir-nos a la
compassió i, 
d'aprendre
a posar-nos al lloc
dels qui pateixen,
dels qui injustament
en són violentats.


Tant de bo,
brillis de puresa
abissal,
com un ésser
lluminós i, abandonis
per sempre les
teves bretolades.

Qui vol romandre
a cada moment
enquadrant-s'hi
enmig d'un caramull
d'imatges egòlatres?

Com una volva
de neu, ja t'estaria
més què bé.


Davallaries dolçament
des dels firmaments
per a enguixar de
blanc a la Mare Terra,
després, convertit
en aigua, donaries
de beure a la gleva
i, a les seves bestioles:
quin gran acte d'amor..!  



 

 


Adela Payá i Prats
              ⚪


  

ON ÉS EL LLIBRE DE L'ÀNGEL...?

ÀNCELS MÚSICS
PINACOTECA VATICANA.



ON ÉS EL LLIBRE
DE L'ÀNGEL...?


On són les
empremtes de
l'àngel,
que un jorn
hi va arribar a la
teva vida, amb
ropatge de pobrissó.


Ell, un acèrrim
rodamón, escassejat
d'argent i, de temences,
destinat a exposar
la seva cal.ligrafia.


Del seu llibre escrit
a l'endemig de molts
paratges,
mai, no s'hi va detenir
al meu poble.
També, tu, t'hi vas oblidar
de deixar-me llegir
el seu contingut de
lletres encuriosides.


Ara què els dos s'hi
acostem pels corriols
fronterers de la Terra,
anar-hi acompanyats
de paraules tendrívoles,
ens vendria la mar
de bé, a tots dos plegats.


De vegades, encara
que no ho creguis,
tirar un cop de mà als
altres, ens beneficia
més què perjudicar-nos.


N'és cert, he restat
sense les paraules
del guardià,
n'estaves massa ocupat
en sortir-hi de dintre
del teu cascaró,
malgrat això, hi viuré
penjada d'una il.liusió
que no s'hi va
materialitzar.

 
On són, ara, les
petjades de l'àngel;
quines eren les
serves ensenyances
tan magistrals?


Te se veia tan eufòric
quan em parlaves
d'ell....Tan content
per poder fer-me
feliç amb el text
del qual, tu, n'ets
el seu dipositari,
però que
malauradament
a casa, en cap moment,
no hi va aplegar
el seu manuscrit,
de la mateixa manera
què els tres xups
s'hi van quedar sense
ser-ne esculpits,
amalgamats en un
muntó de llot.


Accions en suspesió,
gavadals de mots
arrenglerats, què
a toc de xiulet,
en desfaran les files
per a no mudar les
lletres per actes
commemoratius.

   




Adela Payá i Prats
              👼 

  

DEL PARADÍS ALS INFERNS...!

EL BOSCO



DEL PARADÍS ALS
INFERNS...!




Ja no és el lloc
ideal per a viure,
quan tot ho volen
transformar en
sintètic.

Ailments i arbres
transgènics,
la química volent
superar a la Mare
Natura.

Terres empudeïdes
de pesticides,
plaguicides per tot
arreu;
menjar contaminat.


Fins i tot, els humans
semblem robots;
nanotecnologia per
onsevulla.
Pensaments esquizoides,
sentiments avortats.
Els nens maltractats
de qualsevol manera.


Ja no és el lloc
ideal per a viure,
més bé, fan ganes
de ploriquejar.


No vivim en territori
dels humans;
ens han colonitzat,
seguim directrices
de ves a saber qui.
Ens han comprat amb
diners falsificats,
tothom enduu etiqueta
de fàbrica.


Malalties dissenyades
en laboratoris,  
programats per a una
mort eficient,
amb vides d'escurçada
duració.


Res no podem decidir
quan cadascú de nosaltres
hem acceptat fondre
les nostres bombetes.


El jorn què tots alhora
decidim engegar les
nostres llums,
obrarem miracles en
aquest planeta saquejat,
desvirtuat i, explotat
sense misericòrdia.
 







Adela Payá i Prats
             ☹
  
 

MILLOR, NO ET MOGUIS...!

FRANTISĚK KUPKA


MILLOR, NO ET
MOGUIS...!



No miris als cels
si ja saps què
en sotjar-los
en faràs pactes
amb la lluna
emmascarada.

No ballis amb els
estels, duus sabates
que poguessin apagar
les seves innocents
lluminàries.

No t'apropis disfressat
d'obaga i, enfosqueixis
la meva dolça llar.
Encendré candeles
de molts colors, per
no donar-te el gust
d'expandir-te'n enmig
de la foscor.
 
Ja ha transcorregut el
temps d'atemorir-me'n,
d'amenaçar-me'n amb
mots de gelabror;
de abocar-te'n pels
finestrons amb pell 
de salamandrí,
d'omplir-me'n d'esberles
engelabrides.

A les meves oïdes,
petits nins, en
murmuregenn paraules
sàvies.
Em protegeixen amb
cuirasses daurades,
i, amb ventúries
de tramuntanes,
t'empenten en direcció
contrària a l'est.
 
No t'atreveixis a tornar
de nou amb abillament
carnavalesc,
millor et quedis a
l'intempèrie, coquetejant
amb les bestioles
de la nit.


No miris al terra,
no sigui cas què
l'esquarteres de
terratrèmols, i facis
escopir foc dels volcans. 
El més convenient seria
que et quedessis assegut
a sobre de la teva
poltrona amb ulleres
d'astronauta.

En memoritzar records
del passat, desvetlles
als diantres adormits,
al voltant del teu cos
astral..
No els desensopeixis,   
deixal's ben abaltits;
oblida el què hi vam
imaginar; el què
malauradament hi
vam malviure; només
has d'arrencar-me de
dintre del teu crani. 









Adela Payá i Prats
               🍁