PARAULES ROBADES...!

PARAULES ROBADES...!




Les meves paraules:
agulles de punta
roma, que ni tan sols
no hi varen travessar
els teus teguments.


S'hi van volatilitzar
amb ales de corall;
cap efecte, no produïren
al fons del teu cor.


Les cargolares entre
els teus palmells
i, les llançares a sobre
de la gespa banyada.    


Les meves paraules
amorosides,
despullades de sanefes 
i, volants, restaren 
desproveïdes de lluentor.


A la cavallerissa dels corcells,
elles mateixes,
en fan servir de pasturatge,
i, des d'aleshores
que les bestioles comencen
a parlotejar i, fer-se'n petons.
 
 
T'hi vas omplir els
llambrots amb còpies
dels meus mots,
i, amb ells, en fas 
pregons enamoradíssos
a les mosses del llogarret.


Almenys, els meus escrits,
n'han fet l'ús a uns
quants, però cal posar-li
èmfasi i, apassionament 
a tot allò, què n'és declamat.


N'hi hauràs d'enderrocar
les muralles què
encerclen la teva ànima,
abans de sentir amb
força qualsevol vers.
   

Doncs cap ni una
muller, no et creurà,
sí et sotgen amb
veu d'espinguet, sense
accent amb els sentiments.   
       




Adela Payá i Prats
             🎷