ULLS DE REFLEXOS IRISATS..!

ULLS DE REFLEXOS
IRISATS..!



Passejo a poc a poc,
contemplo els boscos
i, la llum oscil.lant
a l'entorn del fullam.

Avui, arrossego a
dintre meu, com una
mena de silencis
espasmòdics.

Tot se m'antulla novell,
com acabat de néixer; algunes
atzavares clisso endemés,
rodolant com ballarines. 


També entrelluco
més figueres de moro,
despenjant-s'hi per
sobre d'un dels túnels.
 

El Sol, mig somort, confereix
al paisatge, espurneigs
metal.litzats, amb colors
més grisencs què glaucs.


Entre més passes en
faig, me n'adono de quan
irrespetuoses poden ser-ne
algunes paraules.


S'hi semblen a les punxes
dels cactus, què una vegada
t'han fiblat, romans ben
anguniosa, bocabadada.



Les pinedes m'obren els seus
braços al meu pas,   
m'eixamplen els pulmons
en respirar les seves flaires.  


N'hi ha molta albaïna,
i, ací romandria per tostemps,
abstreta, embadalida,
absentada d'aquest món.


He deixat de sentir interés
per tantes coses, no em commou gairebé res, tan sols, convergir enmig 
de la Natura i abraonar-me'n a d'ella.


Oblidar què hi visc en un joc
que no hi vull jugar, de cap de
les maneres, on les meves opinions
no interessen a ningú.  


On les amistats se'n van
perquè no obeeixis als seus
objectius particulars, on les
estimes en són d'obviades.
    
  
Camejo a poc a poc,
contemplo els firmaments, 
als quals, les avionetes han
quadriculat a traços grossos. 


Sempre em doldrà la gent
qui atempta contra la mateixa
vida. On s'ha vist, llançar
verins a sobre de la població.
 

Qui s'ha eregit en anihilador
de vides, com si fos un déu;
humans contra humans,
però al darrere de tots: Qui...?


Sento el pes de la Mare
Terra i, em mullo amb les
llàgrimes del cel, de la meva
pell se'n surten tentacles. 

   
Com polp terràqüi, amb
urpes de ventoses, tot ho
enganxo, fins i tot, segello
els mots dels blasfems.


Així impedeixo què les
males accions, en facin més
mal què bé al nostre
ferit i, botxinejat planeta.


Vagabundejo, entre ulls perduts, 
isolats, i entre profunditats
irisades, s'esgarrapen vels 
transparents fins a plorinyar.








Adela Payá i Prats
              📣