A MAR...!

A MAR...!

A la meva Mar,
les fortes pluges
se la varen endur
a les terres banyades
pel Guadalquivir.  
 

N'és feta de Sol
ponent,
de les sonoritats
dels vaixells solcant
pel rierol.
Dels murmuris de
les aigües travessant
un munt de ponts.


A la meva néta
i, a mi, la geografia
ens ha distanciat
per centenars de
quilòmetres.


Però una part meva
hi viu a dintre d'ella
inscrita als codons
de l'ADN.
En eixe transitar per
l'espai- temps,
experimentaré amb
ella, tots els seus
esdeveniments.

Encara que allunyades,
hi serem vida 
propagant- s'hi a més
i, més criatures.

A les seves cèl.lules
hi resideixo, a frec
d'uns altres familiars
seus.
Hi sóc en cada petit
i diminut estat què
conforma el seu cos, 
com també romanc
enllaçada al seu esperit
i, la seva ànima.

Hi estem per sempre
acoblades, imantades,
engalzades, destinades
a dibuixar senderols
de lluminàries i
d'amorositats.






Adela Payá i Prats
            ❣