N'ETS RIEROL..!

N'ETS RIEROL..!


N'ets rierol
de bressol, 
el teu cos ornat
de perles
cristal.lines,
avui, se n'ha posat
la túnica de
lapislàtzuli
i, n'ha deixat
emprentes blaves
per tota la
contornada.


La rierada s'ha
junyit amb les
pluges cèliques.


Balades amorosides;
càntics d'aigües
contraposades,
esclafint de butllofes
saltimbanquis.



Clapoteigs dels ruixats;
espills emmirallant-s'hi;
atracció pulsàtil
entre els rostres
diamantins.


Conjugació dels vitralls
amb els grumolls
terrosos:
creació de l'home de
tarquim.


N'ets rierol
de brumerol;
crepiteigs del líquid
rabiüt, saltironant
d'ací per allà,
eixamplant el teu
cabal,
arrossegant amb
força tot allò
què se t'ha posat
pel davant i,
no t'ha permès de
seguir fluint.
 

Enganxat entre
brancatges, Narcís
ha caigut a sobre
del tàlem aigualit,
renuncià a la seva
bellesa viril,
tranformant-se
en el monstre 
apavaigador de les
barrumbades.


Qui del riu en vulgui
fer-hi el seu mirall,
des d'ara endavant 
albirarà les seves
proeses en rostre
emplenat de
deformitats.
Doncs, hi serà la
manera d'emmudir
els laments dels
éssers aquàtics.
 

 


Adela Payá i Prats
             🗺