MIRADES DE ROSELLES...!

MIRADES DE
ROSELLES...!



Sempre havia
mirat la vida
amb llambrecs
de roselles:
roig passió,
impulsivitat, 
apassionament;
moltíssima joia;
somnis de melassa,
abraçades creixents,
petons estel.lars.


Com m'estimava
la vida,
al dessota d'uns cels 
des dels quals s'hi
despenjaven
cortinatges de sonalles.
Arrapada als cordills
cèlics viatjava
a l'entorn del planeta
i reia, reia,
tot em semblava dolç
brillant, lluent,
muntada en carrossa
alada de carbassa.
 

Però me n'he fet gran,
se m'ha bocinejat
el cor tantes vegades,
què he consumit
temps en reconstruir-lo.
Ara entrelluco la vida
de lluny, amb esguard
de xicrandes.
Em vesteixo amb el
color dels seus pètals
i contemplo la mar
fins a dissoldre'm
a dintre d'ella.  
De blaus i de lilàs
vaig llançant mans
pels oreigs.
Escric al bell mig
dels núvols paraules
novelles, i plouen
notes musicals.
Les melodies més
extraordinàries hi són
compostes
pels firmaments,
mentre a poc a poc,
m'alleujo,
m'hi faig voladissa,
asseguda al llom
d'un unicorni blanc.


Tot m'ho he estimat
amb demesia,
amb un excés
de plètora exultant.
Brollava d'estimes
què en ser espargides
per les contornades
tot ho enlluernaven.


La Vida ara mateix
en mostra les seves
cromacitats
empal.lidides;
gessamins als ulls,
i, ell, de cop i volta,
entreobri una porta a
l'entremig del rocam.
Marxem a l'uníson
acoblats de sentiments
i, en un bot n'hem sortit
disparats en direcció
a l'astre Sol, des del 
qual se'm retornin
els colors vermellons 
de les florades.







Adela Payá i Prats
             🌞