DE CÒDOL DE TERRA
A CÒDOL MARÍ...!
Aquesta nit als
somnis he calcigat
camins daurats
amb codolells de colors.
Cada vegada què
agafava una pedreta,
de sobte, li'n surtien
braços i cames.
L'últim en rebrollar
n'era un rostre ensucrat
amb ulls bruns i, uns
llavis de cireretes.
El macolí em demanà
què el llancés a la
mar, què mai no l'havia
contemplada.
Serà meravellós, restar
mullat a tothora,
bransolejar-se'n en eixe
vaivé de les onades.
Entrellucar els peixos
nedant al dessota del líquid
cristal.lí, sentir-ne pessigolles
a frec de les algues.
Relliscar per sobre del
sorralenc, i empastifar-se'n
pels grumolls arenosos,
amb ganes de poder gratar-se'n.
Llança'm ben lluny enmig
de l'oceà, què hi pugui
arrecerar-me'n a prop
dels esculls de corall.
Fer de màrfega al sustrat
marí en serà el deler més
complaent. Xiular a tothom
què fugissen de les xarxes.
Admirar com s'escolen
els raigs assolellats per
entremig de les aigües
quan el fons n'és tan fosc.
Dus- me a la mar, què ja hi
fa temps què escolto el cant
dels Tritons, hi són remoreigs
d'aigua, sibilants, sortint- se'n
de dintre dels cargols marins
i, no m'ho vull perdre per
res del món.
Adela Payá i Prats
🌾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada