N'ÉS TEMPS DE VOLETEJAR...!

N'ÉS TEMPS DE
VOLETEJAR...!



S'hi fa tard,
massa tard
per poder anellar-te'n
a les il.lusions
cobejades del
passat.

El cos comença
el seu retrocés
d'humà a neula
de cel.lofana.
Ha decaigut l'empenta
per prosseguir.

Has d'agafar-te'n
de les mans absents;
dels pensaments
encomanadors;
dels records trasbalsats.

Romans enmig
dels abismes, 
extraviada,
escridassant,
aguaitant paraules
de retorn,
omplint-te els ulls
de forats negres,
vivint l'obertura
de les portalades
estel.lars.

S'hi fa tard,
massa tard, per poder
fantasiejar com
abans;
les veritats, t'han
obert els finestrals
un rere l'altre.


El què ara n'has
descobert
t'ha esmicolat per
dintre;
grums de tu mateixa,
fent-ne arreplecs de la
teva essència
desconeguda.
   

Un cansanci què no
s'hi acaba mai;
un vessament dels
xarops de la tristor,
què no s'hi detenen.


Les veus s'han silenciat,
n'hi ha un deteniment
del transcurs de la vida;
dies lluint de gris 
llampant; el Sol,
amagat al cel i, un
neguit què no s'hi
pot guarir amb res.


Els fingiments,
detinguts;
les màscares,
cremades;
l'ànima, a qualsevulla
mentida, l'ha posada
al descobert;
pires, clamant als
firmamenrts, curull de 
brimarades enutjades.
 

Ell, continua amb el
seu ofici ancestral
d'atemptar contra
l'innocència
i, la puresa;
decreta el seu poder
nefast, embrutint tot
allò què refulgeix
de lluentor.

En aturar tantes
desavinences, què
impedeixen l'avanç
d'aquest planeta,
potser, aleshores,
hi plori d'alegrança,
en sotjar com la
Terra s'enllumena
de més i més
centelleigs, exclosa
dels diablots murriescs.

 





Adela Payá i Prats
            🐞