EMISSORS DE LLUM...!

EMISSORS DE LLUM...!



No s'hi poden
recompondre
les petalines
xafigades pels
contraris a l'existència,
en aquest paratge
al qual el volen privar
de la bonhomia.


Ni encendre
aquella llum
a trencar d'alba,
quan una mà
emplenada de verins,
hi va enfosquir
la matinada d'ales
trencades.


N'hi ha tristor al
cor de les bestioles,
en veure's amenaçades
per les municions
dels caçaires.


Els humans deambulem
amb ànimes llosques,
empaitats pels anhilidadors
de vides: éssers vinguts
a fer-ne destrosses
de la beutat.


Passes silents amb
estratagemes destructores,
a tota la creació, la posen
en perill, a dretcient, què
el bàndol dels amorosits
no ho permetran.


Qui en fa esfullaments
de la divinitat, no trigarà
gaire en observar-se
de pells escorxades,
regressant al seu origen.


Massa segles de foscor, 
obeint directrices confoses,
on s'ha escurçat la
bondat i, la dignitat dels   
éssers humans.
  

La nostra Terra, enxarxada
pels fils electromagnètics,
on ens han apressat
a tots nosaltres a dintre d'ella,
com sí fóssim
nodriment pels aràcnids.


Ens van dir en néixer
què ho faríem amb la
condició d'esclaus,
de titelles, de robots?


Qui vol cantussejar notes
musicals en llavis
tremolosos, quan ens
han encerclat de tants
i, tants grillons.?


Més bé, n'he de dir què
cada vegada en són més
els qui hem acallat les
nostres veus, per a escoltar
als nostres esperits
murmurejant-nos-en
les veritats amagades.


No s'hi poden
recompondre
les petalines nafrades
per aquells què hi van
en contra de la vida.


Però n'hi ha un lloc
màgic, sagrat,
on les florades
s'hi revifen amb el
fulgor dels llambrecs,
on la vida s'expandeix
de més i, més plenitud
i riquesa. Rau a dintre
nostre, només hem
de llevar-li'n les capes
de brutícies llardoses,
i, fer-ne un pas endavant.


Refermem-nos....!  






Adela Payá i Prats
             🌞