DE PELL LUNAR
A PELL SOLAR...!
El cel, gebrat
d'arc iris,
acoloreix fumaroles
d'un garbuix
de lluminàries.
Pigments de tota
mena de colors,
es reflexteixen
pels rierols,
on uns ulls
de peix, immensos,
quedin meravellats
de tanta bellesa
ressaltada.
Aigües tricolors,
salzes enrossits,
gespa relluïda
de grocs i, de glaucs
i, tu, de cos nuu,
ajagut per sobre
del tarquim,
semblis una escultura
de Miguel Àngel.
Amb abrigall de
fullam, et cobreixis
part del teu cos
i, em llances riallades
de nen entremaliat,
avesat als jocs de
les moixaines.
Rodolem enfangats,
adquirint formes
de rocam i, aquesta
nit, la pluja, ens ha
rentat de la llacor,
posant al descobert
els nostres cossos
despullats.
Mentrestant, una
lluna insultant, ens
esgarrinxava la pell
amb mossegades
satèl.litals.
El cel, gebrat
d'arc iris,
ens ha tatuat les
cotnes de pinzellades
abstractes.
Seduïts pels cops
de llum i, d'aigua
ens hem arrapat
com ho fan les
arrels dels arbres
sota la gleva.
Ens hem ataüllat
amb llambregades
què llauraven
espurnes de còrpora
i, d'ànima.
En descloure els ulls,
me n'havia transformat
en tu i, tu te n'havies
trasmudat en mi.
La lluna, prenyada
de gelosia,
ens havia jugat una
mala passada, calia
esperar l'arribada
de l'astre solar, per a
la següent metamorfosi.
Aleshores, ens hem
encetat de figures
novelles,
ens hem subjugat
amb sexes intercanviats,
i, a trenc d'alba,
hem recuperat les
aparences d'abans.
Adela Payái Prats
💖
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada