DE DIABLÓ A ÉSSER HUMÀ...!

FRANZ VON STUCK
(1863-1928)


DE DIABLÓ A
ÉSSER HUMÀ...!


N'és molt pàl.lid
el teu somriure
de blanques
xocolatines.


Muntes esglaons
de marbre, pensant
què prompte hi
seràs al cel.


Encara que has
emmidonat rostres
d'esglais i, de confusions,
la Terra te n'ha ofert


probabilitats per
sobreviure. Només
has de conrear els
terrenys de nous rellucs.


Al nen de roig, més
descolorit què envermellit,
hauràs de retornar-li'n
el seu carcaix de fletxes.


L'amor tan sols et concedeix      
una nova alternativa;
en sentir-se altrament
traït, una sageta de mort


et clavetejarà enmig del
pitram; te s'encomana per a
que puguis obrir-ne les
comportes del teu cor. 


Xafigar pels corriols
abrusats, fins arribar a les
avingudes florides,
requereix del teu esforç. 



Reconèixer on és l'amor
de veritat, en farà retalls
de milers d'alots obscurits,
doncs la puresa, exigeix


cossos netejats, depurats,
esporgats dels ous de les
paparres, i dels paràsits.
Les estimes han de lluir


amb el fulgor dels diamants,
amb l'esperança de les maragdes, 
amb el virtuosisme de les perles 
i, la passió del robí.






Adela Payá i Prats
             ❤