RETALLADURES...!

RETALLADURES...!



Celebrem el què
educadament has
callat amb pauses
de silencis;
pentagrames amb
cadències musicals.    


Voletegem un vals de
cigonyes blanques,
amb becs tancats,
pausant els seus
plàcids vols. 
 

Amb un pacte de
diplomàcia súbtil,
has cercat tresqueres
per fer-te l'esmunyedís,
quan el més senzill
n'era obrir el broc
i, començar a garlar.


Un jorn, de sobte,
t'hi vas inventar un
altre escenari, 
al cor el vas engabiar
encerclant-lo d'un munt
de barrots rovellats
i, ja et vas desfullar
enmig dels capolls
florents.


Celebrem un comiat
acovardit què li va
restar la seva gallardia
a la noblesa eclipsada,
per tal de no expressar
el què realment raïa
al fons de l'ànima.


Esparadrap als musells;
fermall al cor;
castellets de sorra
colpejats pels oratjols;
els vincles es varen
desenllaçar sense
raons aparents.
Una mar d'onades
escadusseres,
n'havia deixat de
bramar.


De vegades els
esperits, hi són tractats
com embalums.
Els qui miren
els qui escolten
no percebeixin la llum
ni tampoc no hi poden
ballar la música
amb oïdes ensordides.
 

Tan pendents en són
alguns, dels seus lluïments,
que no els importa fer-ne
retallaments de les
amistats, fins i tot,
d'ells mateixos.


S'escapolen en un munt
de peces i, es recomponen
de formes ben diferents. 
Sí avui s'assemblen als
cérvols, demà i despús
demà, potser en tinguin 
l'aparença dels goril.les
o dels elefants.


Celebrem la disparitat,
el multimorfisme,
la desavinença, tot un
plegat de caràtules
què inciten als esperits
a sumir-se'n en la dispersió
dels seus propis cossos.


  


   
 

Adela Payá i Prats
              😞