N'HI HA QUI VOL SER REI...!

FELIPE IV A CAVALL
VELÀZQUEZ


N'HI HA QUI VOL
SER REI...!



Qui arrossega
rancúnies de set anys,
ja se li acaba el
temps de continuar
omplint atuells
rabiüts.

Potser, ja és l'hora
de buidar-los,
de rentar-los amb
sabó i, sosa càustica;
d'encomanar uns
altres de novells
als goblins.

Qui pot sentir compassió
pels ofegats a la
Mediterrània, com és
què no se'n penedeix
d'haver nafrat a la
seva estimada i, 
a més a més, barrar- li'n
les portes del cor
des de fa més d'un
llustre, sense sentir-ne
embranzides a la seva
ànima...?

Tal vegada, tot és pur
teatre..O es posseeix 
un esperit de màxima
duresa, com les gemmes
precioses, on no en tenen
cabuda les emotivitats.?

Però què bé resulta
el plagi dels sentiments;
els camuflatges;
els empelts;
les inusitades imitacions;
els atrotinats fingiments.

Només cal creure-se'ls
i, acoblar-se'n les
disfresses idònies.

Qui pot fer ús de les
crueltats amb tanta
devoció, no cal gairebé
esperar cap lluentor d'ells.

A més a més, com pensen
què hi poden ser trofeus
a la vida de qualsevol...?

En tan elevada estima
s'hi tenen, què fins i tot,
s'hi consideren per damunt
de tothom...?

D'uns quants narcisistes
el món n'és ben reblit;
i, no gràcies a d'ells
seguim avançant en
aquest planeta.

Les accions perverses
d'una sola criatura
ja a la Terra la menyscaben
de moltes maneres.

Qui et va dir què n'eres
escuma de mar;
faldilla de núvol;
rosada a la matinada;
floc de neu al cel...?

Què no te n'adones
què n'ets com un fosc
alacrà amb punxó
verinós. Tot el que
toquis, a l'instant
sucumbeix. 

I, deleres per se-hi
com una mena de
dàdiva a la vida
d'algú...?

Potser te n'has fet
un cigarret
de haixix...?
Al.lucines...!



Adela Payá i Prats
              🎈