CLOTS PER REBLIR...!

CLOTS PER REBLIR...!




Se me'n va la vida
entre sospiralls i,
al.lucinacions;
entre pensaments
i, evanescències.

Els enfilalls què
em lligaven a aquesta
existència,
comencen a 
esfilagarssar-se'n
de mica en mica.

Davallo pels abismes,
surant entre tenebres;
un peu encara a la Terra,
l'altre alleujant-s'hi
entre les saves arestes. 

Hi visc entre dos mons
al mateix temps;
els ossos cruixeixen
parlen de dintre d'ells. 
La pell, ben bé,
s'estiregassa o
s'encongeix.

Se me'n va la vida
entre somriures i, plors;
entre passejades
i, llambregades,
entre arbredes i, florades.

Alguna cosa de dintre
meu, ha marxat i, m'ha deixat
una mena de cavorca,
què no assoleixo
reblir-la amb res.

Fades i, donyets, carregats
de llepolies omplin els
forats sense folgança
i, amb tast dolç em sento
surar al bell mig dels
filaments emporprats. 
  

Des de la Terra, un ésser
blanquívol, estiralla del
meu torçal platejat,
m'esmenta què a on
m'hi dirigeixo tan apressada.


N'hi ha una tauleta
amb dues copes de
xampany bombollejant,
a punt de celebrar
comiats aparaulats;
una n'és per mi, l'altra
n'és per a un ens què
guerreja per enganxar-se'n
a la seva ànima. 
   

Abans d'emprendre
el vol, heus ací, què el
cosmos s'ha enderiat
perquè ho posem tot
en ordre amb segellament
de pactes benaurats.

Però desconeixen què
n'hi ha de criatures que 
taral.legen melodies
desentonades,
amb notes musicals
desconegudes,
que no concorden amb
els pentagrames que
hui per hui, coneixem. 

Escombren escapolons
d'amorositats i, els
substitueixen per
encenalls, sa passió
més excel.lida n'és fer
destrosses de la creació.



Adela Payá i Prats
            🍭