COM S'ANOMENA AIXÒ..!

COM S'ANOMENA
AIXÒ..!


Calciga terrenys
en fals, 
amb passes
alíferes.

Pensaments de
somnis atrinxerats,
al darrerre de les
muralles;
sentiments escanyolits,
per por de
manifestar-se'n
d'ànima nua.

Arropat i ben abillat
tot ho mira,
qualsevulla menundència
l'escodrinya,
s'ompli de més i més
espurnes assolellades.

Tremola de fred en
llançar-se de cap
a sobre del flum
i, garola amb els peixos.

Com roba estesa
s'estiregassa sota un
astre de tardor,
no hi sent vergonya
d'exposar el seu
cos despullat,
però l'ànima l'encobrirà.


Et relatarà moltes
històries,
t'especificarà
el nom de moltes
plantes, et farà fins
i tot l'amor, sense
amor, com un acte
mecànic;
però en inserir els
teus ulls a la buidor
dels seus,
una gelor d'isolades
ninetes,
et glaçarà a tota tu.



T'afanyaràs per fugir
a tota pressa, doncs,
aleshores, ell, ja se
n'haura encapritxat
amb tu,
et preguntarà com
s'hi pot estimar
junyint sexe i amor. 


S'hi delectarà perquè
li'n facis de mestra,
d'amant,
de muller sadolladora;
anhelarà aprendre
com una dolça carícia
nascuda des del cor,
hi pot promoure
un terratrèmol al cos.


No deixarà que
t'escapoleixis i,
amarada,
xopada, pels seus
efluvis masculins,
restaràs dòcilment
als seus braços,
tan encisada
com eclipsada.
Tanmateix, ell, ja
comença a desxifrar
que és això què
anomenen: Amor.
 


      



Adela Payá i Prats
             💕