MOIXELL DE NEU...!

MOIXELL DE NEU...!




Flocalls de neu
per sobre de les
serralades;
on la teva obaga
tremolosa em
demanà ajut.

A la meva cavorca,
a frec del foc,
l'he escalfada una
mica;
de sobte, ella mateix,
n'ha fet brollar un rostre
amb ulls de melicotó,

M'esmenta que per què
li estic tirant un cop de
mà, quan el seu interès
més mordaç n'és fer-me
mal bé.  

Li'n poso al damunt
un abrigall de llana
i, li'n demano què
en transcórrer el
temporal de neu, hi 
marxi al seu poble.


Em mira de dalt a
baix amb esguard
penetrant i, em respon
que n'ha de demanar
permís al seu amo
i senyor.


Flocalls de neu
per sobre de la
gespa;
les ventúries en
fan ballar a les
arbredes, les quals
s'espolsen les
volves blanquívoles
i, m'inciten a fer
esclatar el riure 
en eixes, les seves
danses tan peculiars.

Rodolen les copsades
dels arbres com mai
no ho havia albirat;
demana un desig
per a que me'n vagi
del teu costat afegeix
l'ombra què tostemps
n'és a l'aguait.

" Estimats éssers
elementals de la Natura,
endueu-s'hi a aquest
bagueny al seu lloc
d'origen..."


En tornar a la cova,  
les flames giravoltaven
com enfollides.
En feia molta xafogor
i, l'obaga dormia en
un racó, ben recollida.


El conjur no n'havia
tingut l'efecte esperat,  
i, entre els seus somnis
parlants, balbucejava:

" Em quedo amb tu,
el meu botxí n'és molt
cruel, ja no seguiré les
saves instruccions,
d'ara endavant lluitaré
per oferir-te'n a tu
les coses més belles..."
  
En ser pronunciades
aqueixes paraules,
l'obaga hi va passar
del color negre al
blanc.  L'he batejada,
amb el seu permís,
amb el nom de:
moixell de neu.


    
 

Adela Payá i Prats
              😊