A FREC DE LA TEVA ÀNIMA....!

A FREC DE LA TEVA
ÀNIMA....!




Amb ulls clucs,
et fas el distret;
no vols clissar
tot el què hi vas
arrecerar a dintre
del teu cor de secà.  


Cada any, de tant
què has amuntegat,
el teu polsar,
s'ha accelerat
més i més,
fins al punt
de voler trencar-s'hi.


Vagabundeges
mig ofegat,
amb respiració
espasmòdica i,
de tant en tant,
has de detenir-te,
per tal de poder
alenar de nou.


Tantes pluges
escassejades,
engolides al fons
de les teves conques,
t'han ressecat
de pell endintre i,
de pell enfora. 


Eixut com brancam
llenyós,
et dobleguis
de mica en mica,
fins a prendre
la forma d'un cargol,
a la recerca
del líquid cristal.lí.


Amb cervell, girat
de l'inrevés,
qualsevulla cosa
l'has confosa,
l'has mal interpretada,
creant xàvegues de
fils embullats.


Pensaments fressats
amb explosió
d'emocions divergents,
fent de les querences,
un esbarjo de daus,
colpejant al
fons del gobelet.  


El sis n'ha sortit, 
sis vegades;
sis vegades,
n'hauràs de ramblejar
pel lloc on viu
la teva estimada i,
aquesta vegada,
s'hi vessaran llàgrimes
des dels teus ulls i, 
balbucejaràs
els primers mots
amorosits,
expressats per primera
vegada, des de dintre
de la teva ànima,
ara, més a prop de tu,
que mai no ho havia estat.

Amb ulls clucs,
segueixes el rumb
d'un estel pel rastre
dels seus destells
al cel...
Enllà, s'hi fan
recreacions de vida
i, de mort, i tu preguis
per capitombar el
designi de la teva
existència.
Vols què tot hi sigui
del color de les
esmaragdes,
és per això que el
teu jardí l'has
encobert de més i,
més fullatge. 




 

 



Adela Payá i Prats
              🌿