DESDIBUIXANT L'AMOR...!

MARC CHAGALL



DESDIBUIXANT
L'AMOR...!


Hi vas guardar el
nostre espurneig
enamoradís, sota
la gleva enclotada.


Els nostres poemes
rauen en prestatgeries
ben tancades;
isolats, s'esclareixen.


Els oblidats petons
romanen aïllats,
capbussats a dintre
dels grans de raïm.


Les abraçades
llangueixen en el brancam
entortolligat, dels
ceps abandonats.   


Mentre, la Mare Terra,
eixuga les llagrimes glauques 
d'una dona extraviada
enmig del tarquim.


De vileses, alguns cors
presumeixen, ostentant
privilegis immerescuts;
adiestrats pels banyetes. 
 
Xafiguen al damunt de les
sobralles amorosides, 
fins a nafrar-se'n els dits dels 
peus amb sang verolada.

S'hi varen embolcallar les
estimes amb palla i cànyem;
un llumí s'encengué
i, al bell mig dels cels,

dos noms fumejats de
dol, s'hi mostraven per
tot arreu; bancalades de
flors, tenyeixen els


seus pètals d'atzabeja,
i, al bell mig de la negror,
una vida n'és difuminada
i, l'altra resta en suspensió.

Uns llavis escupen
tendreses als oreigs,
s'esquerteren, i al seu
lloc, dues lloses de marbre.

D'altres, regalimen
fruits dels arbres,
floreixen, i al seu lloc
ruixats de carboncles.

Hi vas entenebrir el
nostre espurneig enamoradís, 
a l'interior dels núvols 
obscurits.

En ploure, tothom, de sobte,
se n'ha sentit inspirat
per anar-hi a la recerca
del seu amor oblidadís.

Menys tu i jo, què vivim
com sí fóssim dos glaçons
de gel: un, n'és fet de calabruix, 
l'altre de volva nívia.








 

Adela Payá i Prats
           ⚪⚪