HO IGNORAVES...!

HO IGNORAVES...!




Tu, no ho sabies,
però la teva arribada
hi va desvetllar
pluges desenfrenades,
adormides d'oblits.


Feia temps que no
plovia a dintre meu,
malgrat això, t'hi vas
presentar amb un
paraigües en mà
amb forma de glavi.  


Ja te'n vas adonar
de l'explosió de sentiments
què n'haurien de tenir lloc
entre dues ànimes
desincronitzades.


Tu, no ho sabies,
peró la teva arribada,
hi va fer què escollís
la millor defensa al
teu davant. 


Desconeixia què com
guerrer, vinguessis
disfressat de Cupid,
interpretant paperets
fets a la seva mida.


Em vaig deixar arrossegar
per un munt d'engalipades,
i als teus estris de mercenari,
els transformaria en
mans acaronadores i,  
en llavis saborosos.
  
  
Tu, no ho sabies,
doncs com sortillera
hi volia transmutar
la teva energia malèfica  
per benaurada, i tanmateix,
no ho vaig assolir,
alguna cosa meva
s'hi va quedar
gravada al teu cor de 
llicorella.


De vegades succeeixen
espetecs d'esperits oposats,
què inunden els espais
de guspires, què tot ho
posen potes amunt,
confrontant al bé i al mal.


S'hi rebleixen les ments
de dubtes, 
els sentiments s'hi foragiten.
S'entaulen discussions
al Cosmos;
on tu i jo, ens hem
empolainat de gladiadors.


El nostre joc n'és a vida
o a mort.
Una mort complaurà
als déus Romans, però
pels temps què corren,
ben bé, poden morir
tots dos plegats al mateix
temps o viure tots dos
alhora.

 



Adela Payá i Prats
              🚀