VIU...PROU DE CORSECAR-SE..!

VIU...PROU DE
CORSECAR-SE..!


La vida l'has de
viure, encara que
hagis de grimpar
per sobre dels morts,
ajaguts enmig
dels terrenys eixorcs.  
Desfer- te'n dels
lligams d'aquell qui
et va posar de cara
a la paret, pel gust
de fer-te patir.
 

Les llàgrimes te les
has d'eixugar, malgrat
que els mocadors mullats
s'amunteguin,
i, una malenconia
inconmensurable, s'hi
delecti per ser-ne la
protagonista.

Els records els hauràs
d'enllaunar en pots
hermèticament tancats,
per a no tornar a
ensumar-los.

Te n'adones què has de
continuar el teu viaró
reblida d'algunes ferides
per cicatritzar.

Els guardians dormen,
n'estan exhaurits,
afeblits, de sentir-ne
emocions que llavors 
desconeixien.
Es pregunten una i,
altra vegada, com els
humans hem decidit
experimentar tantes
atrocitats.
 
La vida l'has d'expressar,
tanmateix, t'hi estiguis
enmig de les flamarades;
sota l'aigua plovisquejada;  
amarada de suor,
calcigant pels deserts;
ben bé, volatilitzada
a dintre dels núvols
platejats; o bescanviada
per unes altres fitxes
als taulers de les joguines. 
 
Ja no intentes com
abans, comprendre
les coses, perquè és
com voler extreure'n
l'essència de la mateixa
existència.
  

Cada criatura polsa
al seu ritme, i sí pel
què fos, algú ha decidit
llançar- te'n un munt
de petards,
doncs, n'hauràs
d'aprendre a defugir-los.


No pensis més i viu. 
Trepitja per la Natura, 
abraça't als arbres,
encisa't amb les flors,  
escolta la piuladissa
dels aucells,
i, transforma els plors
en somriures,
ja res no té importància,
sempre has actuat
des del cor i amb molt
d'amor;
sí t'han desemparat 
no ha de ser-hi el teu plany;
la discòrdia mai no ha
format part de la teva
manera d'obrar, a excepció
dels banyetes que
de tant en tant,
interposen cantals
enmig del teu viarany.
Aleshores, et converteixis
en la maga de les
pedres, fent l'harca
contra els barrufets.




Adela Payá i Prats
             🛑